"Guatita"

INGREDIENTS
- 500 gr de panxa de vedella
- 5 cullerades de ceba blanca picada
- 4 cullerades de pasta de cacauet
- 2 grans d'all picats
- ½ lliura de patates cuinades
- 2 tasses de llet
- Oli amb "achote" per fregir
- Sal i pebre al gust.

PREPARACIÓ

Cuinar en olla a pressió el "guate" (panxa de vedella) fins que estigui tova.
En una olla, fregir-ho amb l'oli amb "achote", la ceba i l'all, afegir la sal i el pebre i deixar ofegar. Augmentar la pasta de cacauet barrejant amb una cullera de pal, després augmentar la llet i les patates cuinades fins que tingui el gruix desitjat.
Al final, col · locar la "guate" trossejada. Acompanyar amb "ají" i alvocat.

MARIO YAGUAL

"Chaulafan"

INGREDIENTS:
- 4 tasses d'arròs
- 1 lliura de mixtura de marisc
- 2 tasses de brou de peix
- 1/2 lliura de musclos
- alls, gingebre picat
- 1 / 2 lligat de cebolli
- 2 cullerades de salsa xinesa
- 3 ous
- oli, sal i pebre al gust, assaonar
- 1 pebrot picat en tires

PREPARACIÓ
Prepareu l'arròs amb dues tasses de brou de peix i dues tasses
d'aigua, all, oli i una cullerada de sal. En una paella fregiu els alls, el ginebre, afegiu el marisc i fregiu uns minuts; afegiu la salsa xinesa i mitja tassa d'aigua. Cuineu-ho uns deu minuts. Aboqueu sobre l'arròs cuit i remeneu.
A la mateixa paella agregueu oli i fregiu el cebollí tallat en
trossos d’1cm aproximadament, aboqueu sobre l'arròs i remenar.
Repetiu l'operació amb el pebrot. Amb els ous prepareu tres truites, talleu-les a tires i poseu-ho a dins de l'arròs. Afegiu salsa xinesa al gust i remeneu fins barrejar-ho tot, rectifiqueu-ho de sal, i bon profit!

JORDAN IZA

"Chaulafan"

INGREDIENTS
- Pollastre
- Mig quilo d’arròs
- Carn de porc
- Gambes o llagostins
- Ous
- Ceba
- Pebrot
- Sal
- All
- Brou de pollastre

PREPARACIÓ
El primer pas és fer un pollastre al forn, i quan el pollastre està sec en la mateixa aigua com una mica de sal i all es fa una salsa fina. Després, es mesclen tots els ingredients, es fregeixen, i s’afegeixen la carn de porc i les gambes, i es posa a l’arròs que estarà ja bullit. Finalment s’afegirà l’ou.

JOHNATAN BELTRAN

"Ceviche" de gambeta

INGREDIENTS:
- 2 kg de gambeta
- ½ kg de tomàquet
- ½ de ceba (vermella)
- 1 cullerada de salsa de tomàquet (quetxup)
- 1 cullerada de mostassa
- 10 llimones criolles (petits)
- Sal i pebre, al gust

- Coriandre

PHOTO BY ALT1040

PREPARACIÓ
Bullir les gambetes durant 25 minuts aproximadament. Ratllar el tomàquet i picar la ceba, una vegada fet barrejar juntament amb el suc de 4 llimones i el coriandre picat. Afegir la resta de la llimona als gambetes freds i salar, barrejar aquesta preparació amb l'anterior.

EDISON TAIPE SÀNCHEZ

"Ceviche" peruà de peix

INGREDIENTS

- 500G. de peix blanc a trossos quadrats
- Espècies: "ají " al gust (si voleu)
- 8 llimones
- unes branques de coriandre picat.
- 1 ceba gran vermella
- sal, pebre
- 1 all mòlt

PHOTO BY MORRISSEY

PREPARACIÓ

Renteu prèviament el peix cru, després col·loqueu-ho tot dins d’un recipient de vidre. Agregeu el suc de 8 llimones, sal, pebre, alls mòlts i el "ají mico" en quadradets petits al gust; barregeu-ho tot amb el peix i el suc .
Desprès col·loqueu-ho amb cura en una font i decoreu damunt amb la ceba rentada i tallada (prima i llarga). Tireu si voleu per damunt el coriandre picat. Llest per servir, bon profit...

LIZ ROSMERY SALINAS

Patacons amb pollastre

INGREDIENTS
Per a dues persones
- 4 plàtans verds
- oli
- aigua amb sal
- la meitat d'un pollastre
- sal
- enciam
- llimona
PHOTO BY RINALDO W.

PREPARACIÓ
Com fer els patacons.
Primer, has de pelar els plàtans, després talla’ls en trossets d'un gruix de 2 centímetres. Mentre fas això has de posar la paella amb oli que es posi calent. Poses els trossets de plàtan a la paella i has de veure que es posin una mica daurats. Quan ho estiguin treu-los i posa’ls dins l'aigua amb sal i aixafa’ls en una superfície plana però no molt perquè després es queden molt fins. Quan ho tinguis fet tot això posa’ls una altra vegada a la paella i fregeix-los una mica més fins que estiguin cruixents com una galeta. Així obtindràs aquests deliciosos patacons.

Com fer el pollastre.
Abans de fregir el pollastre has de treure el pollastre de la nevera una hora abans perquè es descongeli. I si has comprat el pollastre i no el tens congelat ja pots començar a fer-lo. Primer, has de netejar-lo i eixugar-lo bé. Segon, escalfa l'oli mentre fas això. A continuació agafa un plat i posa una per una de les peces del pollastre, després posa-li comí i sal al teu gust i així amb totes les peces. Quan ho tinguis fet posa-les a l'oli calent i baixa la flama del foc perquè es fregeixi més bé i no se't cremi. Mentre deixes que el pollastre es vagi fregint comença a fer la amanida: agafa un enciam neteja’l amb aigua, treu-ne fulla a fulla i enrosca cada fulla en forma de tub i talla-la com el patacons però aquesta vegada amb mig centímetre de gruix. Quan la tinguis retallada posa-hi llimona i sal al teu gust.

I ja tindràs aquest deliciós plat de l'Equador!

ALEXANDRA LEMA

"Picadillo" de patates

INGREDIENTS

- 8 patates mitjanes
- 1 xile dolç
- 1 ceba petita
- 1 cullereta de achiote
- 1 branca de coriandre

- Una mica de julivert
- Orenga al gust
- 3 culleretes d’oli de blat de moro
- Sal al gust
- Pebre negre

- 2 quilos de cecina

PREPARACIÓ

Primer hi col.loqueu les patates en aigua bullint. Un cop ja teniu les patates bullides es treuen i es piquen en quadradets. Després, en aigua bullint hi col.loqueu la carn, i al cap d’uns minuts, quan la carn és tendra, es treu de l' aigua , s'espera que es refredi i es talla a tires la carn. Al cap d’uns minuts barregeu la carn amb tots les espècies i ho remeneu bé i afegiu les patates i ho deixeu reposar.

PAMELA ALVARADO

Bescuit de coco

INGREDIENTS

Per a quatre persones:
- 4 ous
- 400g de sucre
- 300g de farina
- 15g de rent en pols
- 20dL d'aigua
- 50g de coco rallat

PREPARACIÓ
Per començar posem l'aigua a bullir. A continuació agafem un bol, afegim els 4 ous, agregant el sucre poc a poc i batent-los. Quan l'aigua bull posem la farina, el rent en pols i el coco rallat. A mesura que aneu afegint-lo, aneu removent perquè no hi hagi grumolls.
Utilitzem un motlle untat amb mantega i enfarinat, aboquem la mescla. A continuació el posem al forn: comencem amb 10 minuts a foc lent, i a mesura que el bescuit es vagi elevant anem pujant la temperatura fins arribar als 180 graus. Ha d'estar al forn en total uns 50 minuts. Per acabar es deixa 5 minuts dins del forn perquè es refredi.

I bon profit!

LADY BAJANA

Claufotis

INGREDIENTS:

- 70 g de Farina
- 3 ous
- 0'2 dl de llet
- 2 cullerades de mante- ga
- 500 g de guindes
- Una mica de sal
- 4 culleres de sucre
- mantega (per a untar el motlle)






TEMPS
2 hores en fer la recepta i 45 minuts de refrigeració.

PREPARACIÓ
Poseu la Farina en un olla , i se separeu el rovell de la clara de l'ou. Afegiu el rovell amb la resta dels ous a la farina i pasteu-lo tot formant una pasta llisa i aneu-hi posant de mica en mica la llet. A continuació foneu la mantega i vesseu gota a gota a la pasta anterior. Després deixeu-ho tapat perquè reposi, a temperatura ambient, durant 30 minuts. Després dels 30 minuts renteu i eixugueu les guindes. Unteu amb mantega el motlle refractari pla. I aneu escalfant el forn a 190ºC.

D’altra banda, bateu la clara amb la sal a punt de neu i mescleu-ho amb la pasta. Poseu-la en el motlle i repartiu les guindes per sota. Deixeu que s'enfonsin una mica. A continuació Poseu el "claufotis" al forn durant 20 minuts. Després polsimeu-lo amb el sucre i el deixeu al forn uns altres 20 minuts . Apagueu el forn i el deixeu reposant uns altres 5 minuts més.
I ja el podeu gaudir!

MIREIA RIBEIRO LÓPEZ

Flam de coco

per a 8 persones

INGREDIENTS:
- 1 litre de llet
- 8 ous
- 2 gots de sucre
- 250ml de llet evaporada
- 250ml de llet de coco
- 150g de coco ratllat
- 1/2 got d'aigua
- Canella en pols
- Vainilla

PREPARACIÓ:
En un bol col·loquem el litre de llet i afegim d’un en un els ous, i amb una vareta el batem. D'un got de sucre anem afegint al gust, mesclem la llet evaporada amb la llet de coco el lligarem amb la mescla anterior, batrem constantment i anirem afegint el coco ratllat i la vainilla i canella en pols si es desitja. En una cassola col·loquem mig got d'aigua i un got de sucre, i el portem a foc lent fins a obtindre un color marró fort. Amb anticipació haurem untat amb mantega les parets d’un motlle. En aquest col·locarem el caramel que hem preparat. Escalfarem el forn a 200ºC. En el motlle, una vegada que el caramel comenci a cristal·litzar, col·locarem la mescla anterior i ho posarem al forn al bany maria vigilant que el dolç qualli, que pot tardar entre 45 i 60 minuts.

ANDREA BELÉN IZA MONROY

Receptes de cuina

Hem arribat a un punt i part al nostre bloc Expressa't. Fins ara hem estat publicant textos narratius, expositius i argumentatius. Ha arribat el moment del text instructiu. És aquell que, com el seu nom indica, serveix per donar instruccions. Aquest tipus de text ens el trobem acompanyant qualsevol tipus d'aparell electrònic que hàgim adquirit recentment, o també amb aquell producte nou de neteja que no sabem com fer-lo servir, etc.

A l'hora de publicar textos instructius al bloc, hem pensat que les instruccions més divertides i més interessants per als lectors són aquelles que tenen a veure amb la gastronomia, volem dir, aquelles relacionades amb les receptes de cuina. I això publicarem a partir d'ara: receptes de cuina, no només sobre àpats de l'Hospitalet de Llobregat o de Catalunya, sinó d'arreu del món, ja que tenim la sort que gran part de l'alumnat d' Expressa't prové de diferents països del planeta.

Esperem que en gaudiu tant com nosaltres.

Bon profit i bona cuina!

Les Illes Galàpagos

Les Illes Galàpagos són un arxipèlag que pertany a la republicà de l´Equador i està situat a l´Oceà Pacífic té 13 Illes, són famoses per la seva fauna, per la seva riquesa zoològica.

Aquestes illes contenen espècies com les tortugues i moltes espècies més. Són molt conegudes per tot l'Equador. Les Galàpagos tenen una espècie de tortuga molt coneguda anomenada Georchelone niga abingdonii. Aquesta espècie està en perill d’extinció. La illa més coneguda és l’Illa Genovesa, pel paradís d’aus, per las seves platges, on podem trobar llops marins, i per la seva gastronomia.

Les primeres crisis que van tenir les Illes Galàpagos és quan van introduir les cabres. Aquesta espècie, quan va ser introduïda va acabar amb tot les pastures. I per aquell motiu les tortugues no tenien res de menjar. Llavors el Govern va decidir posar fi a aquesta espècie. Va contractar especialistes en armes per exterminar-la. Llavors, quan van anar-hi, van trobar a una tortuga molt gran, més gran que les altres espècies de tortugues.

Aquesta espècie era l'única. “Jorge”, la tortuga, va ser tancat juntament amb dues femelles d'una subespècie semblant, Geochelone nigra becki de l’Illa Wolf, amb l'esperança que els seus gens fossin retinguts a la progènie. Malauradament, aquests intents no han tingut èxit fins al moment.

EDISON TAIPE SÀNCHEZ

Els gossos abandonats

En aquest país hi ha molta gent que té animals domèstics, com per exemple el gos. A les famílies que tenen fills petits els agraden comprar animalets per als nens com a mascota o animal de companyia. Quan són petits i no donen problemes amb les vacunes, traient-los a passejar o donant-los menjar, estan encantats de tenir-los a casa.

Però quan veuen que creixen amb el temps i que són massa grans i que no el poden tenir a casa perquè s’hi han cansat, decideixen abandonar-los, se'ls emporten, els pugen al cotxe i se’n van lluny de casa, on el pobre animal no pugui tornar a casa. Per les carreteres hi ha molts gossos abandonats que per creuar-la moren atropellats.

Fins i tot molt arriben a ser sacrificats. Les gosseres ja quasi estan plenes de gossos abandonats que veuen que estan molt prims, dèbils morts de gana... D'altres, que són els avis/àvies o persones que viuen sols necessiten companyia, i en aquest cas els animals que més es compren són el gat o el gos. A Suècia i Alemanya no es gaire fàcil adoptar els gossos. Per això els gossos que surten d'aquest país allà els rebrien encantats.

Per a mi això d'abandonar els gossos a les carreteres esta mal fet perquè si no el poden mantenir a casa els poden dur a la gossera, on els cuidaran i els buscaran una família que els adopti. Les lleis que han sortit ara estan molt bé perquè així aprenen a no abandonar-los i a no maltractar-los.

ALEXANDRA LEMA

El dopatge

Es la promoció o un consum que augmenta cada dia en l’esport, que fa augmentar el rendiment als esportistes de manera il·legal. Això sorgeix perquè alguns no saben que els estan dopant, ja que els metges els enganyen fent passar les drogues per vitamines, però també hi ha alguns esportistes que en són conscients del consum i de les causes que poden tenir.

Alguns esportistes volen tenir més rendiment que altres per a ser millors, per això es dopen encara sabent-ne les conseqüències. Els efectes que pot tenir el dopatge son molt dolents, inclús la mort dels esportistes.

Alguns metges han denunciat la poca informació sobre el dopatge i ells volen que tota la gent ho sàpiga .Els casos es porten a un tribunal esportiu o penal segons la quin és el culpable: el metge , l’entrenador o el mateix esportista.

La causa dels cassos del dopatge moltes vegades comercial, i això fa patir l´esport. L’explotació i el fet de què els patrocinadors concedeixen retribucions als esportistes que han obtingut alguna medalla han provocat que pateixin molta pressió, i això normalment afecta els esportistes més joves.

El dopatge, a més de perjudicar seriosament la salut dels esportistes, està en contra dels principis fonamentals de l´esport, que és la competició justa, per això el Comitè Olímpic Internacional, les federacions esportives i altres entitats hi estan lluitant contra.

JORDAN IZA

L'aigua

Hi ha un element molt important en el nostre planeta que és l'aigua, el més important del nostre planeta!!! Aquest element molt important cobreix tres quartes parts del nostre planetari sense aigua cap persona podria viure sense ella i tampoc els animals.

Més o menys, la quantitat de l’aigua és la mateixa, però no es troba al mateix lloc, sinó que està molt estesa. Hi ha aigua als mars, als llacs, oceans i rius. Però també hi ha aigua sota nosaltres, i gràcies a això els ésser humans poden fer pous.

L’aigua s’evapora i ascendeix per la atmosfera amb la calor, arriba amb certa altura amb el fred i així es transforma en gotes de aigua i amb tot això es forma la neu. La pluja es provoca perquè els núvols es desplacen a un lloc que sigui fred, com per exemple en una muntanya, i si els núvols pugen i tot aquest procés provoca que es produeixi la pluja. I si el fred és molt més fred, les gotes de pluja es converteixen en flocs de neu, i a vegades en pedra. Al caure al terra tot la neu o la pluja es desfà i es converteix en aigua i aquesta es va revaluant i de vegades es filtren en el pis però tot va cap a baix. Com tot baixa, això va al riu i aquella aigua torna al mar i el procés torna a començar.

A l’Equador i les zones mes temperades que es troben a prop dels oceans és on hi ha les majors precipitacions, i a les zones on plou poc s’anomenen zones àrides. Hi ha plugim, aiguats, trombes d’aigua , xàfecs, no sempre plou igual tots els anys. De vegades també hi ha el que es coneix com sequera, que vol dir que poden passar diversos mesos sense ploure. En canvi, altres vegades pot ploure tant que poden haver-hi desbordaments i inundacions

EMILIE SHEILA HERNÀNDEZ

L'embaràs adolescent

Des de sempre s'ha estat produint aquest problema en les noies adolescents que es queden embarassades molt joves, per la qual cosa elles no es poden fer càrrec d’un altre ésser viu. En molts casos no poden per diversos motius i acaben avortant o donant-lo en adopció, i d’altres casos se’n fan càrrec els seus pares.

Això sol passar en l’adolescència, o en algun cas abans (11 a 18 anys), després ( 1 o 2 anys) de la primera menstruació, per tant les noies que queden embarassades són massa joves i no tenen ús del que fan. Ni parlar-ne dels nois que no es fan càrrec de res, o bé es neguen ells o els seus pares. La majoria dels nois pensen que la culpa és només de qui es queda embarassada, o sigui, nosaltres les noies .

L’embaràs adolescent sol passar en països pobres, com els països tercermundistes que no tenen medis per poder prevenir-lo i a més a més ells pensen que un fill no es pot depreciar de cap manera perquè és penalitzat per Déu. I per ells un fill és sagrat i també una ajuda per als pares. És per això que la mortalitat és tan alta. En canvi als països rics no és una ajuda. La majoria de famílies en bones condicions de vida no voldrien que una filla es quedés embarassada tant jove.

Però tot així, els països rics tenint mitjans també tenen el problema dels embarassos adolescents no desitjats. Les noies que es queden embarassades opten per tenint-lo si tenen la ajuda dels pares, altres opten per tenir-lo i després donar-lo en adopció, però molt cops obligades per els pares o el pare del nen.

L'avortament és una paraula tan frívola que no hauria de existir. Moltes noies recorren a aquest mètode no tenint cap opció. Però no saben que el seu error l'ha de pagar una persona innocent que no té culpa del que fan els seus pares. Els hi neguen el plaer de viure, de conèixer tot el món i de sentir sensacions inexplicables i de veure la llum per primera vegada. Tot així no poden conèixer res, són descartats del món, només per interpretar-los com a simples errors.

GEMA PERALTA ROSADO

Costa Rica

És l'última paraula en destinacions turístiques. Aquesta petita república mesura 50.000 km2, un poc més gran que Suïssa. Té 4.133.000 habitants, la seva moneda oficial és el "colón". Pel que fa al clima, és tropical humit.

Els seus llocs més visitats son les seves serralades ,els volcans, platges, etc. Té una gran extensió de flora y fauna. Es caracteriza per ser un país sense exèrcit ni plantes nuclears.

Costa Rica no té hivern, però sí molta cultura. El seu idioma oficial és l'espanyol, encara que l'anglès es practica en alguns cantons del país pel fet de tenir una gran quantitat de turisme.

És un país que exporta molt productes: el cafè, tabac, pinya, cacao, maquinària, la matèria prima i els aliments. Costa Rica és uns dels països més industrialitzats de Centre Amèrica, el comerç és molt eficient.

Els boscos ocupen el 50% del territori del país. El relleu està dominat per una sèrie de cadenes muntanyoses.

Aquest país es un més meravellosos de tota Amèrica, tan de bo tothom el pogués conèixer tan bé com jo el conec.

PAMELA ALVARADO ELIZONDO

El pressing catch

El pressing catch es va crear al 1967 i tota la gent estava emocionada perquè el pressing catch seria molt divertit. És un esport que mola molt en el qual hi ha tres lligues que es diuen "ecw es". Una de les lligues és una molt bestial, les lluites són sense regles; desprès està "raw", que és una altra lliga en el qual les lluites són amb desqualificacions; i l'última és "smackdown", que també es amb desqualificacions. Les tres lligues lluiten per ser la millor de les tres.

Els jugadors són uns homes molt forts. També hi ha dones que lluiten molt bé. Les tres lligues tenen almenys 15 jugadors. Algunes tenen més de 15 jugadors. Aquests jugadors estan preparats físicament perquè tenen moltes lluites. Cada jugador té el seu moviment preferit i es diuen "finisher", són molt letals. Cada jugador té com a mínim dos finisher. Han de guanyar molts lluites perquè siguin respectats.

Cada lliga té el seu camp per lluitar. El camp és molt bo i cada mes lluiten les tres lligues per un títol en un espectacle especial on qui guanya, també obtè el títol de la seva lliga. Cada lliga té almenys 3 trofeus. La lliga "ecw" té aquests títols per parelles. És diu "ecw tag team". Aquest és el més important per a aquesta lliga. També hi ha la "ecw word champion", que és el títol individual que volen tots. La lliga "raw" també en té un per parelles que es diu "word tag team". També podem trobar en aquesta última el títol intercontinental, molt estimat per els aficionats. L'altre més important és el de la "wwe champion", que sol tenir als millors lluitadors de "raw".I a "smackdown"també hi ha l'espectacle per parelles, el "tag tem" i un altre d'individual.

RUBEN COLCHADO

Fer campana

Campana, habitualment anomenat així l'instrument amb el que utilitzen les esglésies per cridar als seus feligresos a la missa o per anunciar la defunció d'una persona; utilitzada per a cridar a L’alumnat . S'utilitza el terme "donar voltes de campana"quan una persona o un vehicle giren 180º;tall de campana utilitzat per a un confeccionar un vestit ,etc..

És curiós comprovar que la locució té un marcat caràcter territorial. A Catalunya es diu fer campana,a Madrid fer pell, a Extremadura fer monta o fer capona, a l'Argentina fer-se la rabona,o fer-se la rata o fer-se la juta, a Canàries fer la huyona o enganxar la huyona (¿de fugir?), a Mèxic marxar de pinta (de pinta de cervesa? anar de copes?), a Andalusia fer novillos o fes-se una"piarda" …

Com adolescents i en la actualitat sent membres d'un centre d'estudis som testimonis a diari de quants companys es perden pel camí abans d'arribar al destí respectiu per estudiar i aprendre. Aquests adolescents deurien entendre la preocupació dels seus pares per donar-los estudis perquè en la vida arribin a ser persones d'èxit.

Les conseqüències de "fer campana" en l'edat jove és fer de la nostra vida un caos d'idees, no saber-nos controlar, concentrar, comportar, adquirir nous coneixements, portar cada dos per tres notificacions als nostres pares, ens guanyem el disgust i l'antipatia dels nostres mestres , el disgust i el càstig per part dels nostres pares.

Hem de tenir en compte que els nostres pares han de sacrificar moltes coses en la vida per donar-nos una educació que ens faci excel·lentes persones en aquesta societat i perquè en el futur donem aquest bon exemple als qui vénen.

ANDREA BELÉN IZA MONROY

Tokio Hotel

Tokio Hotel és un grup que esta composat per quatre nois: els bessons Bill i Tom Kaulitz, Gustav Schafer i Georg Listing. Aquests nois abans formaven un grup anomenat DEVILISH. El productor Peter Hoffman volia fer-los un contracte, però desprès d'uns dies el va anul·lar. Desprès de 2 anys l'Universal Music Group va contractar a Tokio Hotel per fer-los triomfar. Van treure un single que es diu Durch den monsun, que va arribar al número 1 de les llistes de vendes d'Alemanya i Àustralia. Desprès van treure un nou disc anomenat SCHREI: SO LAUT DU KANNST. El 23 de febrer de 2007 va sortir el segon àlbum, ZIMMER 483 .

Els àlbums de Tokio Hotel reflecteixen un estil únic, Rock alternatiu + Punk rock, canten sobre el dolor, la por, l'esperança... Aquesta actitud es coneix com a emo.

Bill Kaulitz és el vocalista del grup i germà del bessó Tom Kaulitz. Bill va néixer l'1 de setembre de 1989 en Leipzig (Alemanya). Bill té un estil emo. Va començar a vestir-se d'aquesta manera quan va anar a una festa de disfresses i es va disfressar de vampir i des d'aquell moment va decidir vestir-se com un emo.

Tom Kaulitz és el guitarrista del grup, que també va néixer el 1 de setembre de 1989 en Leiping (Alemanya). La seva estètica presenta tocs de hip hop i porta rastes ,que es va fer quan tenia 12 anys. Tom és major que Bill per 10 minuts.

Gustav Schäfer es el bateria del grup. Va néixer el 8 de setembre de 1988 en Magdeburgo (Alemanya). Gustav és un noi tranquil i és el mitjà de grup. Tenia 14 anys quan va conèixer a Bill i a Tom , que més tard els va presentar a Georg.

Georg Listing va néixer el 31 de març de 1987 en Halle (Alemanya). És es el major del grup i es el baixista del grup. Sempre utilitza els baixos de marca Sandberg. Els seus preferits el Bàsic PM i Califòrnia PM.

Premis rebuts durant l'any 2008 :

* 24.01.2008 - Premi Rockbjörnen al "millor grup internacional de l'any".
* 29.01.2008 - Premi NRJ al "millor duo o grup internacional de l'any".
* 06.02.2008 - Premi Goldene Kamera "Millor música nacional"
* 15.02.2008 - Premi Echo Awards al "Millor vídeo nacional''

ALEJANDRA CLAROS MALDONADO

Els professors

Fa molt de temps els col·legis no eren com ara. Els professors eren més durs que avui en dia. Les escoles han canviat molt, alguns pensen que era millor abans però això és perquè no han estat a la meva escola.

La meva escola és com qualsevol altra, a mi m'agrada bastant. Però de vegades no tant... Sempre hi ha algun profe que està de mal humor i nosaltres ens hem d'aguantar. La veritat, ho entenc, perquè jo no podria estar-me tota la nit corregint exàmens, redaccions, etc... Però nosaltres no tenim culpa de res.

Això sí, a la meva escola, només conec a un profe simpàtic, enrotllat, etc... L'únic problema que té es que, perqué ens aprovi li hem de pagar... que no! Que és broma! Ho diu a classe i riem. I no parlem del típic profe que et posa un munt de deures perquè es pensa que som robots i que podem escriure a velocitats extremes. NO!

L'assignatura que menys m'agrada, per no dir un altre cosa, es física i química. Jo sempre he pensat que els profes de física i química són molt avorrits, alguns són molt estrictes i de vegades graciosos, dic de vegades, perquè quan diuen alguna beneiteria i es pensen que són graciosos... però de graciosos no tenen un pèl. Això sí, tampoc tenen un pèl de "tontos".

Com ja veieu la meva escola es normal, i amb professors "normals", però per a mi és especial.

CLÀUDIA NOGALES LÓPEZ

El monstre del Llac Ness

És bastant curiós tot el que suposa i envolta els habitants i turistes que han visitat al Llac Ness. Està situat a Escòcia. El monstre mític anomenat tradicionalment “Monstre del Llac Ness” i que anomenen Nessie. La seva primera aparició data de l'any 565. Diuen que el monstre va sortir de les profundes aigües negres del llac i que va sorgir per menjar-se a un home.

Des d’aquell moment es conten moltes històries entorn al llegendari monstre.

Un home Anglès va assistir al funeral d'un senyor mort a dentellades per un monstre, i molts habitants creuen que va ser el monstre mític del qual tots parlen però ningú ha vist. L’home que va assistir al funeral va escriure un llibre sobre la mort d’aquell senyor.

Tots el consideren un monstre estrany juntament amb el peu gran (bigfoot), i el Yeti, és possible que sigui el relat més difós per la criptozoologia. Molts científics i experts creuen que són relats erronis, també diuen que també podria ser un rèptil marí, tot i que ja es podria haver extingit.

La història que es contava abans relatava que era un cavall gegant, però a mesura que s'han anat trobant fòssils de dinosaures ja pensen que era un cavall gegant marí. A l'article va adjuntada una foto d'un reporter anomenat Sturling que la va publicar als diaris l'any 1934. Realitat o Ficció? Potser eren llegendes per atreure turistes...?

MARIO HAGY YAGUAL BANCHÓN

L'amor precoç

De vegades a la vida s'ha d'aprendre que les coses no son com pinten. N'hi tampoc com vulguis. L'ideal és viure la vida el millor que puguis sense complicar-se el menys possible i passar-s'ho bé.

Jo ara que tinc tretze anys, i veig l'amor com una mica llunyà. És una de les coses per a la qual encara no estic preparada i que quan arribi desitjo que sigui una mica especial.Em sorprèn veure com molts nois i noies es prenen això com una diversió, i exposen el seu amor davant de tot el món, sense importar-los gens res, sense pensar si més no que moltes vegades pot resultar incòmode per a la resta. No veig adequat en segons quins llocs estar besant-se i enganxats com paparres. Cal ser un poc més discrets i respectar els demés. Aquests rotllos passatgers no condueixen a res, si ho fas per a conèixer noves experiències solament aconsegueixes un nom, el de noia fàcil, i tot això comporta a malentesos i a burles.

La meva conclusió és que en la vida hi ha un temps per a tot; sortir amb algú no et fa major de cop i volta, tot té les seves etapes i si les passes de llarg, després no les tornes a recuperar. Amb això no vull dir que hi estigui en contra de tot això, jo respecto l'opinió dels demés. Hi ha parelles que comencen molt joves, aconsegueixen crear una família, però aquests en són un mínim, la majoria de les vegades l'únic que ocasionen són problemes: deixadesa en els estudis, plors i també de vegades embarassos no desitjats que destrossen la vida de molts joves.

MIREIA RIBEIRO LÓPEZ

El voleibol

La història comença quan l'americà Morgan, un professor d'Educació Física va inventar el voleibol el 9 de febrer de 1985 als Estats Units, a Holyoke, Massachussets, amb el nom de mintonette, que més tard es va canviar pel nom de voleibol. La Federació Internacional de Voleibol es va fundar l'any 1947, i els campionats mundials van començar el 1952. Aquest esport ha estat esport olímpic des de 1964 a les Olimpíades de Tòquio. A Catalunya el voleibol es practica des de l'any 1920, i la Federació Catalana de Voleibol es va crear el 1959

Pel que fa a les regles bàsiques del voleibol, es juga entre dos equips de sis jugadors, en un camp de 18 metres de llargada i 9 d'amplada. Per començar a jugar un punt, el jugador efectua el servei des de darrere del seu camp procurant que la pilota passi per sobre de la xarxa. L'equip contrari pot tocar la pilota fins a tres vegades abans de tornar-la a l'altre equip, i així successivament, fins que un equip aconsegueixi fer caure la pilota a terra fora de la línia del camp o algú comet un error.

Les principals tècniques bàsiques del voleibol són: recepció, remat, bloqueig, defensa i servei. S'utilitzen tècniques per impulsar la pilota en distintes situacions del joc. En totes elles la pilota s'haurà de colpejar, ni agafar-la ,ni llençar-la. La retenció, arrossegament o acompanyament de la pilota és falta. El criteri arbitral en l'aplicació d'aquesta norma és font habitual de polèmica per part dels aficionats que assisteixen als partits.

En el camp de joc està la xarxa que és l'ull central del camp , té la mesura de 1 m de grossor per 9,5 de llarg, amb dos bandes i dues vares verticals que sobresurten sobre la línia lateral del camp. El borde superior de la xarxa,les vares i el propi sostre del pavelló delimiten l'espai per on s'haurà de passar la pilota al camp contrari .

El material que s'ha de portar per jugar voleibol es una pilota de cuir o material sintètic de mida semblant a la de futbol, però més lleugera, la pilota pesa entre 260 i 280g. També s'ha de portar roba especial per jugar a voleibol ; és semblant a la roba del tennis, els jugadors del voleibol porten durant el partit una camiseta , pantaló curt i un calçat esportiu. Com que els jugadors fan tota mena de moviments i es molt continuat el contacte amb el terra, és necessari que portin proteccions en genolls i colzes.

Les principals tècniques bàsiques del voleibol són: recepció, remat, bloqueig, defensa i servei. S'utilitzen tècniques per impulsar la pilota en distintes situacions del joc. En totes elles la pilota s'haurà de colpejar, ni agafar-la ,ni llençar-la. La retenció, arrossegament o acompanyament de la pilota és falta. El criteri arbitral en l'aplicació d'aquesta norma és font habitual de polèmica per part dels aficionats que assisteixen als partits.

LIZ ROSMERY SALINAS MENDOZA

Viu-la

En Joan

Hi havia una vegada un noi que es deia Joan. Tenia 13 anys. Vivia a l'Equador, tenia pares però no tenien diners, eren pobres. En Joan estudiava per la nit i pel dia treballava de treballar per poder pagar-se els estudis. Li agradava el futbol. Era bo jugant, i després de treballar hi practicava.
Un dia trobar una entrada d'un partit de futbol. Com que mai hi havia anat, estava molt content. El partit era un dissabte ales 9 del matí.
Va arribar el gran dia! va dir en Joan va anar al partit, va guanyar l'equip local. Ell estava content perquè mai havia anat a un partit com aquell. Va dir l'estadi era gran i els jugadors jugaven molt be al futbol.
D'altra banda, a l'escola no posava atenció, s'adormia. Resulta que li van detectar que
tenia anèmia. Els seus pares el renyien molt. Ell, cansat de tot, va decidir escapar-se de casa. Tot allò que havia guanyat en el treball ho va deixar per als pares ...
Al dia següent els pares es van despertar amb una nota ; a continuació es van a posar a plorar, però no es van posar a buscar-lo.
El nen es va buscar la vida com va poder així durant 2 anys.
En tot aquest temps la mare el trobava a faltar molt i va decidir anar a buscar-lo.El seu lloc habitual era prop d'un quiosc i en un barri pobre.La mare va
preguntar-li al quiosquer que si sabia alguna cosa del noi. Ell va respondre:
- Senyora ha arribat massa tard però ell ahir mateix va morir...
La mare no s'ho podia creure i pensava que era una broma.
- Perdó senyor, però no pot ser..
- Ho sento però sí.
- Com va morir? - va dir entre pors la mare.
- Fa 3 anys li van diagnosticar que tenia una anèmia severa i amb el poc que treballava no podia ni tan sols pagar-se el menjar. El que necessitava era menjar bé i sa. Però ell sabia que anava a morir i vostè vindria així que va deixar una carta.
Deia així
"Estimada mare,
Sabia que vindries. Tot aquest temps t'he estat esperant. T'has oblidat de mi i et perdono perquè així com la mort se'm emporta, tu em vas donar la vida i t'ho agraeixo molt .Sempre t'estimaré. I que sàpigues que mai et guardaré rancor."

JORDAN IZA

Les drogues

Les drogues arriben al nostre organisme i van directe cap al nostre cervell. A mesura que el nostre organisme es va acostumant a les substàncies que porten les drogues, desprès d'un temps tenen la necessitat d'aplicar una gran quantitat perquè faci el mateix efecte.

L'abús de les drogues es pot explicar de dues formes, però tenen el mateix problema. La quantitat que es consumeix pot arribar a ser poca, però si es consumeix freqüentment pot arribar a fer el mateix o inclús pitjor que consumir-ne una quantitat exagerada poques vegades.

La dependència de la droga vol dir dedicar la major part del seu temps per obtenir-ne els diners, aconseguir-la i consumir-la, recuperar-se dels seus efectes i tornar a començar. Hi ha dos tipus de dependència; la física i la psíquica. A la física l'organisme s'ha habituat a la presència de la droga, i en la psíquica fa la compulsió per consumir qualsevol tipus de droga, per experimentar un estat agradable.

No totes les drogues són iguals, hi ha tres tipus. La droga depressora, tenen en comú la capacitat d'entorpir el funcionament habitual del cervell. Les drogues estimulants, acceleran el funcionament habitual del cervell. Les drogues pertorbadores, trastoquen el funcionament del cervell, provoquen al·lucinacions.

Aquestes tenen la mateixa conseqüència, danyar el cervell. Jo crec que nosaltres els adolescents busquem refugi a les drogues, per qüestions de problemes. Però la veritat és que per molt que una persona tingui problemes la solució no es consumir drogues. També hi ha persones que la busquen per la influència dels seus amics o bé per experimentar noves sensacions. I sense que se n'adonin, s'allunyen dels seus familiars o dels seus amics. I a més, per descomptat, les drogues són perjudicials per a la salut.

LADY BAJANA

L'amor és cec

La Maria era una noia de 14 anys de nacionalitat espanyola. Era baixa, molt bonica, però una mica grossa. Ella s'acomplexava per la seva grossària. Vivia molt feliç amb els seus pares.A l'institut li agradava un noi que es deia Alexander. Es va adonar que li agradava quan anava al menjador amb ell.
Però l'Alexander tenia núvia. A la Maria li agradava molt. Ell, cada dia quan havia d'anar al menjador ella el mirava molt, no podia apartar la seva mirada d'ell...Sempre, quan ell jugava a futbol, ella se'l mirava molt, però pensava que no podia tenir res amb ell perquè ella era grossa i, amés, tenia núvia.
La Maria va decidir baixar de pes perquè aquell noi li fes una mica de cas. No menjava res, no esmorzava pel matí, perquè volia perdre pes. Fins que un dia, la Maria es va desmaiar al col·legi, en el bany.
Dos mesos després, la Maria havia baixat molt de pes!! es va posar prima molt prima!
La seva mare i el seu pare es van preocupar molt perquè la seva filla havia baixat molt de pes. La Maria es va desamaiar una altra vegada al col·legi.
Va anar al metge i li van dir que tenia anorèxia! Ella es va posar trista perquè ella tan sols volia baixar de pes per sentir-se millor i agradar-li al l'Alexander. De res li va servir perquè ni així l'Alexander li va fer cas...
Maria avui te problemes de anorèxia...

KATHERINE RAYO

Hola a tothom!

Fins a aquí ha arribat el primer grup de textos que us volíem oferir al bloc Expressa't, assignatura optativa de reforç de 2n d'ESO. Tots els escrits que s'han publicat fins ara per part dels alumnes són textos narratius, on hem treballat els personatges, el temps, l'espai, el tipus de narrador, els temps verbals, els connectors, etc. S'haurà fet amb major o menor encert, però espero que s'hagi notat que els alumnes de l'optativa han posat el màxim que podien per la seva part, i per aquest motiu els felicito públicament en aquest espai.

Però no sempre tot són flors, perquè encara queda algun despistat que no ha publicat el text narratiu. Per què explico això? Doncs perquè hem començat a treballar el textos expositius i són els que veureu penjats a partir d'ara, però entre aquests se'ns en colarà algun de narratiu de la gent que s'hi ha repenjat. Però no per això els negarem el dret a què demostrin el seu art.

I fins aquí el segon missatge com a moderador, ja que els autèntics protagonistes i creadors del bloc són els alumnes, per tant ho deixo en les seves mans.

Atentament,


VICENT PASCUAL

Lerick

En Lerick Garcia era un jove de 17 anys. Va néixer a San Juan de Puerto Rico. Ell era molt pobre. Fa dos anys, quan en tenia quinze, la seva mare va haver d'aconseguir una quantitat de diners per poder comprar-se un bitllet d'avió per poder anar a un altre país, per poder treballar i guanyar diners i poder mantenir y pagar-li els seus estudis y donar-li menjar, ja que a Puerto Rico no hi ha molt treball i el sou no arriba per a molt.
El 12 de abril del 2001 la mare va marxar de la seva terra i va anar als Estats Units. Van passar tres mesos. Al principi a la seva mare no li anaven bé les coses perquè ella no sabia parlar l'anglès i no s'acostumava al clima d'aquell país, no podia treballar, però va conèixer a una bona persona una noia que es deia Sara. Era de Colombia. Ella sabia parlar anglès, la va ajudar moltíssim. Li ensenyava a poc a poc l'anglès perquè ella anés aprenent una miqueta a parlar-lo.
Al cap del temps la mare del Lerick en va aprende i la Sara li va aconseguir treball de cambrera. La seva mare cada mes enviava diners a la tia d'en Lerick, perquè vivia amb la seva tia.
Perquè Lerick no tenia de pare. Quan tenia 5 anys el seu pare va marxar amb una altra noia i va deixar la seva mare sola amb ell. Aleshores la mare va haver de sortir avant amb el seu fill. No va tenir ninguna ajuda. De vegades no tenien què menjar i passaven gana. Ell estranyava molt la seva mare, ell pregava tots els dies perquè a la seva mare li anés tot bé i no li passés res.

Lerick estalviava diners per poder trucar la seva mare y poder saber si estava bé o malament. Era molt bo en els estudis. El que més li agradava eren les mates i dibuix. Volia ser un gran empresari o un arquitecte. També era molt bo ballant. Sabia ballar de tot un poc; els cap de setmana anava de festa amb els seus amics i se sabia controlar i no posava en problemes

Va pasar una setmana. El Lerick va trucar a la mare...
- Mare? Com ets troba?

- Bé, estic bé. No et preocupis, fill meu. La mare et troba a faltar.

- Jo també. Mare, espero que molt aviat estiguis amb mi poder estar junts. Prego cada dia perquè tot et vagi bé.
- Fill, et prometo que faré tot el possible perquè aviat estarem junts i tindrem un vida millor...
- I digues, com et van els estudis?
- Mare, ho he aprovat todes amb bones notes.
- Què bé, fill meu! Jo vull el millor per tu. Fill, no en juntis amb males amistats..
- D'acord, mare t'ho prometo. Ara he de penjar perquè no tinc molts diners. T'estimo molt. Vaig a seguir pregant tots els dies perquè tot vagi bé.
- Adéu. Jo també t'estimo, fill meu. No estigues trist i pensa que aviat estarem junts!
Tot anava com sempre. En Lerick estudiava, trucava la mare...
Va passar 1 any. Bones notícies, la mare va trucar el seu fill per dir-li que anava al seu país de vacances marxava als Estats Units. En Lerick va sentir una alegria tan gran! Va estar content no podia dormir de l'emoció.
Va passar 1 mes. La mare va arribar a Puerto Pico. En Lerick quan la va a recollir a l'aeroport
va anar corrents a abraçar-la i li sortien les llàgrimes de l'emoció. A la mare també. Ja feia un any i mesos que no veia en Lerick. Quan la mare va anar casa seva, tota la familia la va rebre amb alegria. Tothom va celebrar una gran festa de benviguda a la mare d'en Lerick, la mare tan sols es va poder quedar al seu país dues setmanes perquè no podia demanar més dies a la feina.
Finalment, en Lerick va preparar les seves maletes per marxar amb la mare als Estats Units.Ja sabia el que l'esperava: un altre clima, uns altres costums, i un altre idioma.Sabia que havia de marxar perquè les coses anaven malament i la gent passava gana.
Va mirar la seva mare i li va dir:
- Mare, sempre estarem junts i res de res no ens separarà.
Per fi junts!...
Li va a donar una abraçada i un petó a la seva mare i li va dir:
- Estic, orgullós de tenir una mare com tu! Per fi tindrem una vida millor! I serem feliços per sempre!

EMILIE SHEYLA HERNÀNDEZ

Somni

Un dia a la ciutat de Nova York hi habitava un noi de 14 anys que vivia amb la seva mare i el seu germà petit de 2 anys. Ell es deia Jayco i el seu germà Ronald, i la mare Yanara. El somni d'en Jayco era arribar a ser un bon ballarí de hip-hop.

No eren rics però tampoc pobres, la mare s'havia de prostituir per poder donar el menjar i estudi als seus fills però el problema era que en Jayco i en Ronald no sabien això, ells pensaven que treballava en unes grans oficines de secretària perquè en les matinades sortia en traje molt ben vestida... però tot allò era una simple aparença.

En Jayco anava de tant en tant a l'escola. Quasi mai feia cas als professors i no feia els deures. En Ronald es passava el dia a casa de la veïna perquè no hi havia ningú a casa. A la mare no li agradava el comportament d'en Jayco. A les nits plorava perquè ella se sacrificava. També per no tenir un treball decent. Volia que els seus fills arribessin a ser homes de bon profit i que no seguissin el mateix exemple que ella .

La Yanara, quan era petita, era igual que ell però es va adonar que no assistir al col·legi li sortiria car en el futur. En Jayco quan no hi anava, marxava amb els seus amics al parc a cantar hip-hop. Ell somiava en ser una estrella de la música, ser molt conegut per tot el món. Una tarda com qualsevol altra un director discogràfic passava pel parc i els va escoltar cantant:

- Ei nois ! Com un va?
- Aquí, tio...

El director continuava parlant amb ells.

- Vosaltres canteu molt bé! No voleu fer una prova?

- És clar que volem! Acceptem amb molt de gust!

I van continuar parlant

Després de una bona estona, en Jayco va arribar a casa molt emocionat. Més tard la veïna va portar en Ronald a casa d'ell i van trobar a en Jayco que estava tant content que no va poder aguantar les ganes de contar-los-ho.

Més tard va arribar la mare, que no feia bona cara. Els seus fills, preocupats, li van preguntar si es trobava bé, i ella va intentar dissimular i els va dir que era una simple tos....

Ja a la nit, la Yanara se sentia més malament encara. Tossia i li sortia sang de la boca.

Fins que a la matinada es van llevar els dos i van veure que la porta de l'habitació de la mare era tancada, ells pensaven que la Yanara s'havia quedat adormida. Van entrar sigilosament i van dir

-¡¡ BuUuUu !!

Però veien que la mare no respirava, que no es movia. Van veure taques de sang al llit i es van espantar.

- Mare, desperta't! Desperta't que faràs tard a la feina!

- Jayco, nerviós i impacient no sabia que fer....

- Poc a poc van començar a caure-ls llàgrimes dels ulls, no sabien que fer. Es van adonar que era morta.

Tots dos es van quedar abraçats al cos de la mare una bina estona plorant. De sobte, va entrar la seva veïna i va veure els nois plorant desconsoladament. Se'ls va emportar a casa seva però ells no volien quedar-se amb ella.

A l'enterrament hi va assistir tota la gent que coneixia a la Yanara. Era tan trist veure aquells pobres nois sols sense la mare i el pare que els cuides.

El director discogràfic es va assabentar de la pèrdua i va voler ajudar en Jayco. El va buscar i li va proposar gravar un disc. En Jayco no va dubtar i va acceptar. Estava trist... sí, però es va posar a pensar que si gravava aquell disc es faria famós i que acompliria el seu somni que des de petit volia fer-lo realitat...

Tres dies més tard va anar a la discogràfica i va veure que la seva música havia tingut èxit.

Es va posar molt content i va reflexionar.Va decidir posar-se a estudiar i a la vegada seguir cantant. En Ronald va créixer i també es va posar a estudiar.

I així va ser com en Jayco va acomplir el seu somni.

ALEXANDRA LEMA

Reflexió d'una vida

Atenció passatgers, -es va escoltar una veu masculina però molt fraternal- s'anuncia la sortida del vol BLANCA-ESPERANÇA, demanem la seva col·laboració per abordar el mes ràpid possible per la porta M-9.Gràcies!

Els passatgers portaven molt temps esperant l'avís, se'ls havia fet una eternitat; mentres hi pujaven tots feien amistat. Entre tot aquell tumult, trobàvem al Byron, la Susana, la Tatiana, el Benjamín i la Melina, als qui els havia tocat la filera 13 A B C D E. Mentre s'anaven col·locant en els seus respectius seients, se saludaven amb un gentil somriure.
- Hola!que tal? Sóc la Melina- va ser la primera en trencar el gel- com estan?
- Bé- van respondre els altres -per fi hem pujat, se m'ha fet molt llarga l'espera -va dir el Benjamin- però amb bona companyia tot s'arregla.

En aquell moment va haver una connexió entre el Benjamin i la Melina.

- Hola! Sóc la Susana i crec que serem bons companys de viatge,...
- Sí,sí,clar, -va dir la Tatiana en to antipàtic-, no li facin molt cas -va dir el Byron-, ella és una mica especial però bona persona.
- Oh!, disculpin,no m'he presentat. Sóc el Byron, i crec que aquesta travesia ens deixarà bon sabor de boca.
- Espero -va dir la Tatiana amb el mateix to anterior.
- Ja està bé! -va dir el Byron-,solament et queixes i m'estàs posant del nervis, estic a punt de perdre la paciència...
- Val, i que vols que faci?-va contestar Tatiana-, aquí no hi ha a classe i he de barrejar-me amb tota aquesta "prole".
- Tatiana! Aquí no hi ha 1a classe per a ningú, potser on anem la trobes, però per ara has de conformar-te -va dir rotundament Susana.
- Noies,noies, per favor, anem a enlairar i és millor que ens portem bé,que quan arribem a la nostra destinació i hàgim de llençar-nos en caiguda lliure,ja tindran temps de resoldre el problema-va dir el Benjamin en to conciliador.
- Ets molt bo i comprensiu -va dir la Melina.-Crec que el teu destí serà molt bonic i sabràs portar-lo bé en el teu futur.
- Gracies guapa!-va contestar el Benjamin-M'imagino que la teva família també serà feliç i estarà orgullosa amb la teva arribada, perquè veig que ets una noia molt sensible, mesurada i dolça, ja que t'he vist una mica incomoda amb el comportament de Tatiana.
- És que la forma de contestar no es l'adequada, ja que anem a ser companys de vol, com a mínim hauria de fer agradable l'espera d'arribada- va dir Melina.
- Sí,tens raó, però hem d'aprendre que les persones, totes són diferents -la va tranquilitzar el Benjamin.
- Jo crec que tindré una vida molt emocionant amb moltes metes per acomplir, formaré una meravellosa família i faré que els meus pares estiguin orgullosos de mi.
- Sí,sí! la Susanita! Alguna cosa més? -es va burlar la Tatiana- Et veus ridícula parlant d'aquella forma tan somniadora, DESPERTA! S'ha de ser ambiciosa, escalar el més alt possible i romandre allà, tenir-ho tot a la vida, família? Per a què? És millor picar i passar...
- No,no, tu no estas bé! -la va interrompre en Byron- mentre la Susana, el Benjamín i la Melina eren espectadors atònits escoltant amb quina prepotència parlava la Tatiana -el futur no es pot planificar traient d'ella amb qui compartir els teus temps, les teves penes i alegries.
- Tatiana, ets molt bonica, però la teva forma de pensar no és correcta!! -va acabar dient en Byron -I qui t'ha dit si a mi m'importa, si t'agrada, o no?.
- Tatiana,segur que la teva família t'estimarà molt, però no pots anar així per la vida, no tot és la riquesa, els luxes, l'ambició sense límits... Algú que no vol compartir res amb ningú és un ésser buit i el final dels seus dies m'imagino que seran freds i tristos -va opinar la Melina-
- Val, això ja ho veurem -va replicar la Tatiana.
- I tu, Byron, com creus que serà el teu futur? - va preguntar la Susana-
- ...mmm... Jo crec que tindré un futur fantàstic, amb una bona família, i estic segur de formar-ne una pròpia, també crec que hi haurà bons amics amb qui compartir els moments dolços i amargs de la meva vida - va contestar en Byron, mirant de mala manera a Tatiana.
- Jo... no sé - va dir la Melina - crec que la meva família m'estima molt i jo desitjo un futur en què estigui al servei dels demés, on em senti útil, formar la meva llar, i envellir al costat de qui m'estimi de veritat.
- Aahh...! tan de bo els meus somnis es compleixin. Segur que sí - va dir molt emocionat Benjamin - i jo voldria ser part d'aquell futur, prometem que quan arribem, ens tornarem a trobar la Melina, perquè jo sí que vull que formis part del meu.

La Melina es va posar vermella i va assentir amb el cap, les seves mans s'entrellacen forta com per no deixar-se'n anar mai.Mentrestant, lluny de tot això, les famílies de cadascun d'ells es preparen poc a poc per a l'arribada dels seus fills.

Però a la fi Melina no va acabar el viatge perquè molt lluny de allà a la seva mare la va sotmetre a un abortament...

- Perquè mama, avui m'ha atès un doctor i m'ha donat una injecció que m'ha dolgut. Et juro, mama, que no destorbaré si així ho vols. A déu, mama, resaré per tu. Et perdono encara que mai més et veuré. Marxo, mama. La sang m'inunda. Ja no puc parlar-te més...

ANDREA IZA

Megan

Hi havia una vegada una noia que es deia Megan. Tenia 13 anys. Vivia a Bèlgica però havia de viatjar a França per veure més el seu pare, perquè era un empresari molt important i sempre estava molt ocupat. Quan la Megan va arribar a França el seu pare la va rebre molt content, però passaven molt poc temps junts. Una vegada van passar molts dies i el pare no l'havia vingut a veure, la Megan es posava a plorar. Quan va arribar l'inici de curs de la Megan, li havia anat bé el primer dia de classe i tot el primer trimestre, però un dia va conèixer a l'Ammy, una noia de 15 anys que li agradava molt anar de compres als centres comercials mes grans. Un dia l'Ammy havia convidat a la Megan a anar de compres, però després d'anar-hi, a la nit li va oferir drogues, i la Megan hi va acceptar.
Després de aquella nit la Megan i l'Ammy anaven juntes a tot arreu. Les dues eren drogates y alcohèliques. La Megan havia perdut la virginitat. L'Ammy i La Megan sortien de l'institut a qualsevol hora y tornaven a qualsevol hora, sortien per anar-se'n de festes amb els nois. Quan la mare de la Megan es va assabentar que la seva filla faltava molt a classe, es drogava i bevia molt d'alcohol va voler donar-li ajuda, perquè anava per un mal camí. La mare va trucar una amiga seva que era psicòloga. Quan va arribar la Megan la va escridassar, insultar,... i la psicòloga va marxar perquè no volia que s'insultessin. La mare de la Megan no sabia que fer, va trucar al seu pare perquè marxés amb ell però aquest s'hi va negar.
La mare plorava i plorava, no sabia que fer per separar-les.
Ja era final de curs i la professora de la Megan li havia dit que havia de repetir curs. Es va adonar del que havia fet per ella mateixa. Li va dir a l'Ammy que volia separar-se d'ella. Es va emprenyar molt i va posar en contra els seus amics. Volian pegar-li perquè l'Ammy els havia dit que tots eren uns estúpids i uns drogatas.
l'Ammy va marxar de viatge a Italia amb la seva mare.
La Megan volia va començar a ser millor persona, pero totes les conseqüències hi eren: havia perdut la virginidad, havia de repetir curs i havia perdut la confiança que hi havia entre ella i la seva mare.

KAREN TORRICO 2D

El nen afortunat

Hi havia una vegada un nen que es deia Brayan. Aquell nen era orfe, perquè els seus pares van morir en un accident de cotxe. En Brayan va ser adoptat per una família que era molt rica. Ell estava orgullós perquè l'hagués adoptat una família rica.
Els nous pares d'en Brayan es deien Teresa i Carlos. Aquella parella no podia tenir fills, així que van adoptar a en Brayan. El nen va créixer, ja tenia 13 anys i va ser inscrit en una escola privada. Ell estava molt content. En Brayan deia quan es gradués treballariaamb els nens pobres. Va treballar molt en els estudis.Els seus pares adoptius estaven molt contents perquè era molt estudiós.

Va passar el temps i es va llicenciar com a metge. Ja tenia 25 anys, i va viatjar a l'Índia. Allà atenia a moltsnens pobres. Feia molt bé la seva feina, tant bé que tots els pobles de l'Índia el conexien amb el sobrenom de "salvador de fills", perquè en Brayan salvava moltes vides. Per agrair-li tot el que estava fent, la gent dels poblats on ajudava va decidir fer una festa en el seu honor. Bryan estava molt content i feliç. A aquella festa va assistir una noia que es deia Marta. També era metgessa, i va demanar a en Brayan si podia trebalar amb ell. Ell va respodre que sí.

Al mati tots dos es van posar a treballar.

Va anar passant el temps, es van fer molt amics fins que ell es va enamorar, encara que la Marta no ho sabia. Però el que tampoc sabia en Brayan és que a ella li estava passant el mateix. Finalment van començar una relació que acabaria en boda.

Va passar el temps, van tenir fills, i van treballar tan bé que finalment van ser condecorats pel país, l'India.

EDISON SÀNCHEZ

Males companyies

Hi havia una vegada una família que vivia al Nord d'Irlanda. Tenien un fill que es deia Lluís. Tenia 18 anys. Era massa avorrit. El seu pare els va abandonar feia 10 anys. Ells eren massa petits, no entenien res del que passava. La seva mare va haver de tirar endavant el seu fill sense ajuda de ningú.
Ella treballava com a hostessa i havia de viatjar molt .No passava massa temps amb ell seu fill, li preocupava més de que no li faltés res que el propi amor d'una mare . Un dia se'n va anar a un viatge a Egipte. Havia d'estar fora més d'una setmana. En total, 9 dies. Però en Lluís ja estava acostumat a que la seva mare se n'anés de viatge durant tants dies. La seva mare se'n va anar i ell com tots els dies es va aixecar del llit, va veure una nota de la seva mare de comiat. Va esmorzar i com tots els dies va marxar al col·legi.
Era la rutina de tots els dies. En Lluís sempre se sentia desplaçat de la resta. Un dia, els seus amics el van convidar a una festa. Òbviament, ell no ho podia rebutjar, perquè era la primera vegada que comptaven amb ell per anar a una festa. Eren les 9 de la tarda. Estava en la festa, avorrit, en un racó, i de sobte se li va acostar un noi i li va dir:

- Hola! Què fas, noi?

- Hola, jo res!

- Vols dir? Que no vols divertir-te?- li va dir el noi amb cara de sàtir.

- Sí,però com que no conec ningú... li va dir en Lluís amb tristesa.

- No fa falta que coneguis a algú. Tin una cosa que et pot agradar moltíssim.- Va riure.

- Què vols dir? Què és el que tens?

- Mira! T'agrada? Vols provar-ho?

Aquest noi el que tenia a les mans era una espècie de droga. La va provar. Al dia següent ell en volia consumir més, d'aquesta substància tan dolenta. Així doncs, va buscar aquest noi i li va demanar més drogues. I es clar que ell no l'hi podia donar gratis. En Lluís tenia que pagar .

Amb el pas del temps, molt aviat va començar a consumir gairebé cada dia. Es va fer un addicte.
Ja havien passat els 9 dies. La seva mare havia arribat i no va trobar en Lluís a casa on sempre ella estava acostumada a trobar-lo. Ja eren les 3 de la matinada i no arribava i ella estava cada cop més preocupada. A la fi va arribar en Lluís, i ho va fer completament drogat.
La mare es va quedar bocabadada. Al dia següent es va posar a investigar, i va descobrir que ja feia dies que consumia aquesta substància. Es va quedar destrossada. Es feia la mateixa pregunta a cada moment. Què li faltava al seu fill, sempre ho havia tingut tot?
Ella, a mesura que el Lluís s'anava introduint més i més en aquest vici, va comprendre que un fill no se'l cria només donant-li les coses materials, econòmiques, sinó necessitava recolzament, estima i comprensió, amor, estar més temps amb ell. Però es va adonar massa tard del seu error, perquè per al seu fill era molt fort aquest vici. El tenia enganxat. En Lluís va morir d'una sobredosis un dia a les 5 de la matinada del 2 d'octubre de l'any 1998. La seva mare mai oblidarà aquest dia.


NOTA DE L'AUTORA: Sembla mentida que siguem nosaltres els que tenint elecció, decidim maltractar el nostre cos tenir la possibilitat d'acabar amb la nostra vida. I pel que fa als camells, com pot ser possible que nosaltres, els éssers humans, tinguem la capacitat d'incitar a destruir-se a un altre ésser viu?

GEMA PERALTA. 2D