Atenció passatgers, -es va escoltar una veu masculina però molt fraternal- s'anuncia la sortida del vol BLANCA-ESPERANÇA, demanem la seva col·laboració per abordar el mes ràpid possible per la porta M-9.Gràcies!
Els passatgers portaven molt temps esperant l'avís, se'ls havia fet una eternitat; mentres hi pujaven tots feien amistat. Entre tot aquell tumult, trobàvem al Byron, la Susana, la Tatiana, el Benjamín i la Melina, als qui els havia tocat la filera 13 A B C D E. Mentre s'anaven col·locant en els seus respectius seients, se saludaven amb un gentil somriure.
- Hola!que tal? Sóc la Melina- va ser la primera en trencar el gel- com estan?
- Bé- van respondre els altres -per fi hem pujat, se m'ha fet molt llarga l'espera -va dir el Benjamin- però amb bona companyia tot s'arregla.
En aquell moment va haver una connexió entre el Benjamin i la Melina.
- Hola! Sóc la Susana i crec que serem bons companys de viatge,...
- Sí,sí,clar, -va dir la Tatiana en to antipàtic-, no li facin molt cas -va dir el Byron-, ella és una mica especial però bona persona.
- Oh!, disculpin,no m'he presentat. Sóc el Byron, i crec que aquesta travesia ens deixarà bon sabor de boca.
- Espero -va dir la Tatiana amb el mateix to anterior.
- Ja està bé! -va dir el Byron-,solament et queixes i m'estàs posant del nervis, estic a punt de perdre la paciència...
- Val, i que vols que faci?-va contestar Tatiana-, aquí no hi ha a classe i he de barrejar-me amb tota aquesta "prole".
- Tatiana! Aquí no hi ha 1a classe per a ningú, potser on anem la trobes, però per ara has de conformar-te -va dir rotundament Susana.
- Noies,noies, per favor, anem a enlairar i és millor que ens portem bé,que quan arribem a la nostra destinació i hàgim de llençar-nos en caiguda lliure,ja tindran temps de resoldre el problema-va dir el Benjamin en to conciliador.
- Ets molt bo i comprensiu -va dir la Melina.-Crec que el teu destí serà molt bonic i sabràs portar-lo bé en el teu futur.
- Gracies guapa!-va contestar el Benjamin-M'imagino que la teva família també serà feliç i estarà orgullosa amb la teva arribada, perquè veig que ets una noia molt sensible, mesurada i dolça, ja que t'he vist una mica incomoda amb el comportament de Tatiana.
- És que la forma de contestar no es l'adequada, ja que anem a ser companys de vol, com a mínim hauria de fer agradable l'espera d'arribada- va dir Melina.
- Sí,tens raó, però hem d'aprendre que les persones, totes són diferents -la va tranquilitzar el Benjamin.
- Jo crec que tindré una vida molt emocionant amb moltes metes per acomplir, formaré una meravellosa família i faré que els meus pares estiguin orgullosos de mi.
- Sí,sí! la Susanita! Alguna cosa més? -es va burlar la Tatiana- Et veus ridícula parlant d'aquella forma tan somniadora, DESPERTA! S'ha de ser ambiciosa, escalar el més alt possible i romandre allà, tenir-ho tot a la vida, família? Per a què? És millor picar i passar...
- No,no, tu no estas bé! -la va interrompre en Byron- mentre la Susana, el Benjamín i la Melina eren espectadors atònits escoltant amb quina prepotència parlava la Tatiana -el futur no es pot planificar traient d'ella amb qui compartir els teus temps, les teves penes i alegries.
- Tatiana, ets molt bonica, però la teva forma de pensar no és correcta!! -va acabar dient en Byron -I qui t'ha dit si a mi m'importa, si t'agrada, o no?.
- Tatiana,segur que la teva família t'estimarà molt, però no pots anar així per la vida, no tot és la riquesa, els luxes, l'ambició sense límits... Algú que no vol compartir res amb ningú és un ésser buit i el final dels seus dies m'imagino que seran freds i tristos -va opinar la Melina-
- Val, això ja ho veurem -va replicar la Tatiana.
- I tu, Byron, com creus que serà el teu futur? - va preguntar la Susana-
- ...mmm... Jo crec que tindré un futur fantàstic, amb una bona família, i estic segur de formar-ne una pròpia, també crec que hi haurà bons amics amb qui compartir els moments dolços i amargs de la meva vida - va contestar en Byron, mirant de mala manera a Tatiana.
- Jo... no sé - va dir la Melina - crec que la meva família m'estima molt i jo desitjo un futur en què estigui al servei dels demés, on em senti útil, formar la meva llar, i envellir al costat de qui m'estimi de veritat.
- Aahh...! tan de bo els meus somnis es compleixin. Segur que sí - va dir molt emocionat Benjamin - i jo voldria ser part d'aquell futur, prometem que quan arribem, ens tornarem a trobar la Melina, perquè jo sí que vull que formis part del meu.
La Melina es va posar vermella i va assentir amb el cap, les seves mans s'entrellacen forta com per no deixar-se'n anar mai.Mentrestant, lluny de tot això, les famílies de cadascun d'ells es preparen poc a poc per a l'arribada dels seus fills.
Però a la fi Melina no va acabar el viatge perquè molt lluny de allà a la seva mare la va sotmetre a un abortament...
- Perquè mama, avui m'ha atès un doctor i m'ha donat una injecció que m'ha dolgut. Et juro, mama, que no destorbaré si així ho vols. A déu, mama, resaré per tu. Et perdono encara que mai més et veuré. Marxo, mama. La sang m'inunda. Ja no puc parlar-te més...
Els passatgers portaven molt temps esperant l'avís, se'ls havia fet una eternitat; mentres hi pujaven tots feien amistat. Entre tot aquell tumult, trobàvem al Byron, la Susana, la Tatiana, el Benjamín i la Melina, als qui els havia tocat la filera 13 A B C D E. Mentre s'anaven col·locant en els seus respectius seients, se saludaven amb un gentil somriure.
- Hola!que tal? Sóc la Melina- va ser la primera en trencar el gel- com estan?
- Bé- van respondre els altres -per fi hem pujat, se m'ha fet molt llarga l'espera -va dir el Benjamin- però amb bona companyia tot s'arregla.
En aquell moment va haver una connexió entre el Benjamin i la Melina.
- Hola! Sóc la Susana i crec que serem bons companys de viatge,...
- Sí,sí,clar, -va dir la Tatiana en to antipàtic-, no li facin molt cas -va dir el Byron-, ella és una mica especial però bona persona.
- Oh!, disculpin,no m'he presentat. Sóc el Byron, i crec que aquesta travesia ens deixarà bon sabor de boca.
- Espero -va dir la Tatiana amb el mateix to anterior.
- Ja està bé! -va dir el Byron-,solament et queixes i m'estàs posant del nervis, estic a punt de perdre la paciència...
- Val, i que vols que faci?-va contestar Tatiana-, aquí no hi ha a classe i he de barrejar-me amb tota aquesta "prole".
- Tatiana! Aquí no hi ha 1a classe per a ningú, potser on anem la trobes, però per ara has de conformar-te -va dir rotundament Susana.
- Noies,noies, per favor, anem a enlairar i és millor que ens portem bé,que quan arribem a la nostra destinació i hàgim de llençar-nos en caiguda lliure,ja tindran temps de resoldre el problema-va dir el Benjamin en to conciliador.
- Ets molt bo i comprensiu -va dir la Melina.-Crec que el teu destí serà molt bonic i sabràs portar-lo bé en el teu futur.
- Gracies guapa!-va contestar el Benjamin-M'imagino que la teva família també serà feliç i estarà orgullosa amb la teva arribada, perquè veig que ets una noia molt sensible, mesurada i dolça, ja que t'he vist una mica incomoda amb el comportament de Tatiana.
- És que la forma de contestar no es l'adequada, ja que anem a ser companys de vol, com a mínim hauria de fer agradable l'espera d'arribada- va dir Melina.
- Sí,tens raó, però hem d'aprendre que les persones, totes són diferents -la va tranquilitzar el Benjamin.
- Jo crec que tindré una vida molt emocionant amb moltes metes per acomplir, formaré una meravellosa família i faré que els meus pares estiguin orgullosos de mi.
- Sí,sí! la Susanita! Alguna cosa més? -es va burlar la Tatiana- Et veus ridícula parlant d'aquella forma tan somniadora, DESPERTA! S'ha de ser ambiciosa, escalar el més alt possible i romandre allà, tenir-ho tot a la vida, família? Per a què? És millor picar i passar...
- No,no, tu no estas bé! -la va interrompre en Byron- mentre la Susana, el Benjamín i la Melina eren espectadors atònits escoltant amb quina prepotència parlava la Tatiana -el futur no es pot planificar traient d'ella amb qui compartir els teus temps, les teves penes i alegries.
- Tatiana, ets molt bonica, però la teva forma de pensar no és correcta!! -va acabar dient en Byron -I qui t'ha dit si a mi m'importa, si t'agrada, o no?.
- Tatiana,segur que la teva família t'estimarà molt, però no pots anar així per la vida, no tot és la riquesa, els luxes, l'ambició sense límits... Algú que no vol compartir res amb ningú és un ésser buit i el final dels seus dies m'imagino que seran freds i tristos -va opinar la Melina-
- Val, això ja ho veurem -va replicar la Tatiana.
- I tu, Byron, com creus que serà el teu futur? - va preguntar la Susana-
- ...mmm... Jo crec que tindré un futur fantàstic, amb una bona família, i estic segur de formar-ne una pròpia, també crec que hi haurà bons amics amb qui compartir els moments dolços i amargs de la meva vida - va contestar en Byron, mirant de mala manera a Tatiana.
- Jo... no sé - va dir la Melina - crec que la meva família m'estima molt i jo desitjo un futur en què estigui al servei dels demés, on em senti útil, formar la meva llar, i envellir al costat de qui m'estimi de veritat.
- Aahh...! tan de bo els meus somnis es compleixin. Segur que sí - va dir molt emocionat Benjamin - i jo voldria ser part d'aquell futur, prometem que quan arribem, ens tornarem a trobar la Melina, perquè jo sí que vull que formis part del meu.
La Melina es va posar vermella i va assentir amb el cap, les seves mans s'entrellacen forta com per no deixar-se'n anar mai.Mentrestant, lluny de tot això, les famílies de cadascun d'ells es preparen poc a poc per a l'arribada dels seus fills.
Però a la fi Melina no va acabar el viatge perquè molt lluny de allà a la seva mare la va sotmetre a un abortament...
- Perquè mama, avui m'ha atès un doctor i m'ha donat una injecció que m'ha dolgut. Et juro, mama, que no destorbaré si així ho vols. A déu, mama, resaré per tu. Et perdono encara que mai més et veuré. Marxo, mama. La sang m'inunda. Ja no puc parlar-te més...
ANDREA IZA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada