Els nous pares d'en Brayan es deien Teresa i Carlos. Aquella parella no podia tenir fills, així que van adoptar a en Brayan. El nen va créixer, ja tenia 13 anys i va ser inscrit en una escola privada. Ell estava molt content. En Brayan deia quan es gradués treballariaamb els nens pobres. Va treballar molt en els estudis.Els seus pares adoptius estaven molt contents perquè era molt estudiós.
Va passar el temps i es va llicenciar com a metge. Ja tenia 25 anys, i va viatjar a l'Índia. Allà atenia a moltsnens pobres. Feia molt bé la seva feina, tant bé que tots els pobles de l'Índia el conexien amb el sobrenom de "salvador de fills", perquè en Brayan salvava moltes vides. Per agrair-li tot el que estava fent, la gent dels poblats on ajudava va decidir fer una festa en el seu honor. Bryan estava molt content i feliç. A aquella festa va assistir una noia que es deia Marta. També era metgessa, i va demanar a en Brayan si podia trebalar amb ell. Ell va respodre que sí.
Al mati tots dos es van posar a treballar.
Va anar passant el temps, es van fer molt amics fins que ell es va enamorar, encara que la Marta no ho sabia. Però el que tampoc sabia en Brayan és que a ella li estava passant el mateix. Finalment van començar una relació que acabaria en boda.
Va passar el temps, van tenir fills, i van treballar tan bé que finalment van ser condecorats pel país, l'India.EDISON SÀNCHEZ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada