Somni

Un dia a la ciutat de Nova York hi habitava un noi de 14 anys que vivia amb la seva mare i el seu germà petit de 2 anys. Ell es deia Jayco i el seu germà Ronald, i la mare Yanara. El somni d'en Jayco era arribar a ser un bon ballarí de hip-hop.

No eren rics però tampoc pobres, la mare s'havia de prostituir per poder donar el menjar i estudi als seus fills però el problema era que en Jayco i en Ronald no sabien això, ells pensaven que treballava en unes grans oficines de secretària perquè en les matinades sortia en traje molt ben vestida... però tot allò era una simple aparença.

En Jayco anava de tant en tant a l'escola. Quasi mai feia cas als professors i no feia els deures. En Ronald es passava el dia a casa de la veïna perquè no hi havia ningú a casa. A la mare no li agradava el comportament d'en Jayco. A les nits plorava perquè ella se sacrificava. També per no tenir un treball decent. Volia que els seus fills arribessin a ser homes de bon profit i que no seguissin el mateix exemple que ella .

La Yanara, quan era petita, era igual que ell però es va adonar que no assistir al col·legi li sortiria car en el futur. En Jayco quan no hi anava, marxava amb els seus amics al parc a cantar hip-hop. Ell somiava en ser una estrella de la música, ser molt conegut per tot el món. Una tarda com qualsevol altra un director discogràfic passava pel parc i els va escoltar cantant:

- Ei nois ! Com un va?
- Aquí, tio...

El director continuava parlant amb ells.

- Vosaltres canteu molt bé! No voleu fer una prova?

- És clar que volem! Acceptem amb molt de gust!

I van continuar parlant

Després de una bona estona, en Jayco va arribar a casa molt emocionat. Més tard la veïna va portar en Ronald a casa d'ell i van trobar a en Jayco que estava tant content que no va poder aguantar les ganes de contar-los-ho.

Més tard va arribar la mare, que no feia bona cara. Els seus fills, preocupats, li van preguntar si es trobava bé, i ella va intentar dissimular i els va dir que era una simple tos....

Ja a la nit, la Yanara se sentia més malament encara. Tossia i li sortia sang de la boca.

Fins que a la matinada es van llevar els dos i van veure que la porta de l'habitació de la mare era tancada, ells pensaven que la Yanara s'havia quedat adormida. Van entrar sigilosament i van dir

-¡¡ BuUuUu !!

Però veien que la mare no respirava, que no es movia. Van veure taques de sang al llit i es van espantar.

- Mare, desperta't! Desperta't que faràs tard a la feina!

- Jayco, nerviós i impacient no sabia que fer....

- Poc a poc van començar a caure-ls llàgrimes dels ulls, no sabien que fer. Es van adonar que era morta.

Tots dos es van quedar abraçats al cos de la mare una bina estona plorant. De sobte, va entrar la seva veïna i va veure els nois plorant desconsoladament. Se'ls va emportar a casa seva però ells no volien quedar-se amb ella.

A l'enterrament hi va assistir tota la gent que coneixia a la Yanara. Era tan trist veure aquells pobres nois sols sense la mare i el pare que els cuides.

El director discogràfic es va assabentar de la pèrdua i va voler ajudar en Jayco. El va buscar i li va proposar gravar un disc. En Jayco no va dubtar i va acceptar. Estava trist... sí, però es va posar a pensar que si gravava aquell disc es faria famós i que acompliria el seu somni que des de petit volia fer-lo realitat...

Tres dies més tard va anar a la discogràfica i va veure que la seva música havia tingut èxit.

Es va posar molt content i va reflexionar.Va decidir posar-se a estudiar i a la vegada seguir cantant. En Ronald va créixer i també es va posar a estudiar.

I així va ser com en Jayco va acomplir el seu somni.

ALEXANDRA LEMA