Vull ser popular!

Hi havia una vegada un nen bastant normal. Es deia Martí i era prou guapo, però ell no es s'adonava, la veritat és que mai cap noia li havia dit res. Tenia dos amics, en Mikel, un nen al que li agradava la música Rap. Per a ell, el Rap era la seva vida, no pensava en res més. Era guapo amb els ulls blaus. Era un dels nens més populars de l'institut però a ell això no li feia molta gràcia. La seva millor amiga era l'Andrea, una nena amb una mirada que enamorava, molt guapa. En Mikel amb els seus amics era feliç però li fatava algo...
Volia ser popular i que la gent el mirés amb bona cara. En Mikel i l'Andrea estaven farts de dir-li que no tenia per què ser popular. En Martí, un dia a l'institut, va anar al "racó dels nois i noies populars" i li va dir al cap:

-Hola! Sóc en Martí.
-No m'importa!. Va dir en Dani, el cap, amb un to superior.
-Mmmmmmmm...Bueno... I vosaltres?.
-A veure, nen! que et piris d'aqui no volem a "frikis" com tu.

En Martí es va quedar en blanc, no sabia que fer. Va pensar que el millor seria anar-se'n cap a casa.
Aquell dia a la nit en Martí es va quedar rondinant a casa, que podia fer...
Es va quedar molt trist desprès del que li van dir. Gràcies als seus amics es va adonar que ser popular no era el més important del món. Hi havia coses que tenien més impòrtancia, com els amics. En Mikel i l'Andrea li van demostrar que ells estarien sempre que ell ho necessités i, això, per ell era el més important.