Males companyies

Hi havia una vegada una família que vivia al Nord d'Irlanda. Tenien un fill que es deia Lluís. Tenia 18 anys. Era massa avorrit. El seu pare els va abandonar feia 10 anys. Ells eren massa petits, no entenien res del que passava. La seva mare va haver de tirar endavant el seu fill sense ajuda de ningú.
Ella treballava com a hostessa i havia de viatjar molt .No passava massa temps amb ell seu fill, li preocupava més de que no li faltés res que el propi amor d'una mare . Un dia se'n va anar a un viatge a Egipte. Havia d'estar fora més d'una setmana. En total, 9 dies. Però en Lluís ja estava acostumat a que la seva mare se n'anés de viatge durant tants dies. La seva mare se'n va anar i ell com tots els dies es va aixecar del llit, va veure una nota de la seva mare de comiat. Va esmorzar i com tots els dies va marxar al col·legi.
Era la rutina de tots els dies. En Lluís sempre se sentia desplaçat de la resta. Un dia, els seus amics el van convidar a una festa. Òbviament, ell no ho podia rebutjar, perquè era la primera vegada que comptaven amb ell per anar a una festa. Eren les 9 de la tarda. Estava en la festa, avorrit, en un racó, i de sobte se li va acostar un noi i li va dir:

- Hola! Què fas, noi?

- Hola, jo res!

- Vols dir? Que no vols divertir-te?- li va dir el noi amb cara de sàtir.

- Sí,però com que no conec ningú... li va dir en Lluís amb tristesa.

- No fa falta que coneguis a algú. Tin una cosa que et pot agradar moltíssim.- Va riure.

- Què vols dir? Què és el que tens?

- Mira! T'agrada? Vols provar-ho?

Aquest noi el que tenia a les mans era una espècie de droga. La va provar. Al dia següent ell en volia consumir més, d'aquesta substància tan dolenta. Així doncs, va buscar aquest noi i li va demanar més drogues. I es clar que ell no l'hi podia donar gratis. En Lluís tenia que pagar .

Amb el pas del temps, molt aviat va començar a consumir gairebé cada dia. Es va fer un addicte.
Ja havien passat els 9 dies. La seva mare havia arribat i no va trobar en Lluís a casa on sempre ella estava acostumada a trobar-lo. Ja eren les 3 de la matinada i no arribava i ella estava cada cop més preocupada. A la fi va arribar en Lluís, i ho va fer completament drogat.
La mare es va quedar bocabadada. Al dia següent es va posar a investigar, i va descobrir que ja feia dies que consumia aquesta substància. Es va quedar destrossada. Es feia la mateixa pregunta a cada moment. Què li faltava al seu fill, sempre ho havia tingut tot?
Ella, a mesura que el Lluís s'anava introduint més i més en aquest vici, va comprendre que un fill no se'l cria només donant-li les coses materials, econòmiques, sinó necessitava recolzament, estima i comprensió, amor, estar més temps amb ell. Però es va adonar massa tard del seu error, perquè per al seu fill era molt fort aquest vici. El tenia enganxat. En Lluís va morir d'una sobredosis un dia a les 5 de la matinada del 2 d'octubre de l'any 1998. La seva mare mai oblidarà aquest dia.


NOTA DE L'AUTORA: Sembla mentida que siguem nosaltres els que tenint elecció, decidim maltractar el nostre cos tenir la possibilitat d'acabar amb la nostra vida. I pel que fa als camells, com pot ser possible que nosaltres, els éssers humans, tinguem la capacitat d'incitar a destruir-se a un altre ésser viu?

GEMA PERALTA. 2D