En Lerick Garcia era un jove de 17 anys. Va néixer a San Juan de Puerto Rico. Ell era molt pobre. Fa dos anys, quan en tenia quinze, la seva mare va haver d'aconseguir una quantitat de diners per poder comprar-se un bitllet d'avió per poder anar a un altre país, per poder treballar i guanyar diners i poder mantenir y pagar-li els seus estudis y donar-li menjar, ja que a Puerto Rico no hi ha molt treball i el sou no arriba per a molt.
El 12 de abril del 2001 la mare va marxar de la seva terra i va anar als Estats Units. Van passar tres mesos. Al principi a la seva mare no li anaven bé les coses perquè ella no sabia parlar l'anglès i no s'acostumava al clima d'aquell país, no podia treballar, però va conèixer a una bona persona una noia que es deia Sara. Era de Colombia. Ella sabia parlar anglès, la va ajudar moltíssim. Li ensenyava a poc a poc l'anglès perquè ella anés aprenent una miqueta a parlar-lo.
Al cap del temps la mare del Lerick en va aprende i la Sara li va aconseguir treball de cambrera. La seva mare cada mes enviava diners a la tia d'en Lerick, perquè vivia amb la seva tia.
Perquè Lerick no tenia de pare. Quan tenia 5 anys el seu pare va marxar amb una altra noia i va deixar la seva mare sola amb ell. Aleshores la mare va haver de sortir avant amb el seu fill. No va tenir ninguna ajuda. De vegades no tenien què menjar i passaven gana. Ell estranyava molt la seva mare, ell pregava tots els dies perquè a la seva mare li anés tot bé i no li passés res.
Lerick estalviava diners per poder trucar la seva mare y poder saber si estava bé o malament. Era molt bo en els estudis. El que més li agradava eren les mates i dibuix. Volia ser un gran empresari o un arquitecte. També era molt bo ballant. Sabia ballar de tot un poc; els cap de setmana anava de festa amb els seus amics i se sabia controlar i no posava en problemes
Va pasar una setmana. El Lerick va trucar a la mare...
- Mare? Com ets troba?
- Bé, estic bé. No et preocupis, fill meu. La mare et troba a faltar.
- Jo també. Mare, espero que molt aviat estiguis amb mi poder estar junts. Prego cada dia perquè tot et vagi bé.
- Fill, et prometo que faré tot el possible perquè aviat estarem junts i tindrem un vida millor...
- I digues, com et van els estudis?
- Mare, ho he aprovat todes amb bones notes.
- Què bé, fill meu! Jo vull el millor per tu. Fill, no en juntis amb males amistats..
- D'acord, mare t'ho prometo. Ara he de penjar perquè no tinc molts diners. T'estimo molt. Vaig a seguir pregant tots els dies perquè tot vagi bé.
- Adéu. Jo també t'estimo, fill meu. No estigues trist i pensa que aviat estarem junts!
Tot anava com sempre. En Lerick estudiava, trucava la mare...
Va passar 1 any. Bones notícies, la mare va trucar el seu fill per dir-li que anava al seu país de vacances marxava als Estats Units. En Lerick va sentir una alegria tan gran! Va estar content no podia dormir de l'emoció.
Va passar 1 mes. La mare va arribar a Puerto Pico. En Lerick quan la va a recollir a l'aeroport
va anar corrents a abraçar-la i li sortien les llàgrimes de l'emoció. A la mare també. Ja feia un any i mesos que no veia en Lerick. Quan la mare va anar casa seva, tota la familia la va rebre amb alegria. Tothom va celebrar una gran festa de benviguda a la mare d'en Lerick, la mare tan sols es va poder quedar al seu país dues setmanes perquè no podia demanar més dies a la feina.
Finalment, en Lerick va preparar les seves maletes per marxar amb la mare als Estats Units.Ja sabia el que l'esperava: un altre clima, uns altres costums, i un altre idioma.Sabia que havia de marxar perquè les coses anaven malament i la gent passava gana.
Va mirar la seva mare i li va dir:
- Mare, sempre estarem junts i res de res no ens separarà.
Per fi junts!...
Li va a donar una abraçada i un petó a la seva mare i li va dir:
- Estic, orgullós de tenir una mare com tu! Per fi tindrem una vida millor! I serem feliços per sempre!
El 12 de abril del 2001 la mare va marxar de la seva terra i va anar als Estats Units. Van passar tres mesos. Al principi a la seva mare no li anaven bé les coses perquè ella no sabia parlar l'anglès i no s'acostumava al clima d'aquell país, no podia treballar, però va conèixer a una bona persona una noia que es deia Sara. Era de Colombia. Ella sabia parlar anglès, la va ajudar moltíssim. Li ensenyava a poc a poc l'anglès perquè ella anés aprenent una miqueta a parlar-lo.
Al cap del temps la mare del Lerick en va aprende i la Sara li va aconseguir treball de cambrera. La seva mare cada mes enviava diners a la tia d'en Lerick, perquè vivia amb la seva tia.
Perquè Lerick no tenia de pare. Quan tenia 5 anys el seu pare va marxar amb una altra noia i va deixar la seva mare sola amb ell. Aleshores la mare va haver de sortir avant amb el seu fill. No va tenir ninguna ajuda. De vegades no tenien què menjar i passaven gana. Ell estranyava molt la seva mare, ell pregava tots els dies perquè a la seva mare li anés tot bé i no li passés res.
Lerick estalviava diners per poder trucar la seva mare y poder saber si estava bé o malament. Era molt bo en els estudis. El que més li agradava eren les mates i dibuix. Volia ser un gran empresari o un arquitecte. També era molt bo ballant. Sabia ballar de tot un poc; els cap de setmana anava de festa amb els seus amics i se sabia controlar i no posava en problemes
Va pasar una setmana. El Lerick va trucar a la mare...
- Mare? Com ets troba?
- Bé, estic bé. No et preocupis, fill meu. La mare et troba a faltar.
- Jo també. Mare, espero que molt aviat estiguis amb mi poder estar junts. Prego cada dia perquè tot et vagi bé.
- Fill, et prometo que faré tot el possible perquè aviat estarem junts i tindrem un vida millor...
- I digues, com et van els estudis?
- Mare, ho he aprovat todes amb bones notes.
- Què bé, fill meu! Jo vull el millor per tu. Fill, no en juntis amb males amistats..
- D'acord, mare t'ho prometo. Ara he de penjar perquè no tinc molts diners. T'estimo molt. Vaig a seguir pregant tots els dies perquè tot vagi bé.
- Adéu. Jo també t'estimo, fill meu. No estigues trist i pensa que aviat estarem junts!
Tot anava com sempre. En Lerick estudiava, trucava la mare...
Va passar 1 any. Bones notícies, la mare va trucar el seu fill per dir-li que anava al seu país de vacances marxava als Estats Units. En Lerick va sentir una alegria tan gran! Va estar content no podia dormir de l'emoció.
Va passar 1 mes. La mare va arribar a Puerto Pico. En Lerick quan la va a recollir a l'aeroport
va anar corrents a abraçar-la i li sortien les llàgrimes de l'emoció. A la mare també. Ja feia un any i mesos que no veia en Lerick. Quan la mare va anar casa seva, tota la familia la va rebre amb alegria. Tothom va celebrar una gran festa de benviguda a la mare d'en Lerick, la mare tan sols es va poder quedar al seu país dues setmanes perquè no podia demanar més dies a la feina.
Finalment, en Lerick va preparar les seves maletes per marxar amb la mare als Estats Units.Ja sabia el que l'esperava: un altre clima, uns altres costums, i un altre idioma.Sabia que havia de marxar perquè les coses anaven malament i la gent passava gana.
Va mirar la seva mare i li va dir:
- Mare, sempre estarem junts i res de res no ens separarà.
Per fi junts!...
Li va a donar una abraçada i un petó a la seva mare i li va dir:
- Estic, orgullós de tenir una mare com tu! Per fi tindrem una vida millor! I serem feliços per sempre!
EMILIE SHEYLA HERNÀNDEZ
1 comentari:
Holas EmiliShita =D jejeje res nOia que m'he lleGit el Teu cOnte y m'Ha agraDat mOlt EsperO que Tu TamBe em Comentiiss que Si noOo ¬¬ jaja Ala dew dew
Publica un comentari a l'entrada