Era una nit molt freda. El Juanito volia prendre un cafè calent. El seu pare i la seva mare no tenien gens de diners. Marcèlia, la mare d'en Juanito va anar una vegada més a la discoteca ,per tal de donar-li de menjar al seu fill.
Juan, el pare de Juanito, era un borratxo. Maltractava la seva dona i el seu fill. Marcèlia es prostituïa per falta de diners, ella faria qualsevol cosa per tal que Juanito no es quedés desnutrit. Ells vivien amb 15 dòlars a la setmana, tractaven d'estalviar per a tot.
Una matinada, Juanito es va despertar d'un sommi content ,i va anar corrents a l' habitació de la seva mare i va trobar que el seu pare li donava molts cops amb un pal a la seva mare. El podia veure des d'un foradet. Tot això el va fer quedar traumatitzat.
Ni el seu pare ni la seva mare el veurien mai més.El noi corria per les voreres plorant. Va passar una setmana en què Juanito pensava, meditava, plorava i al final va decidir anar a un col·legi públic perquè algun dia pugués tornar i empresonar el seu pare.
Juanito patia fred als carrers, malalties, però sempre sempre podia seguir avant amb la mateixa idea de tornar. Es va fer gran , va aprendre a sobreviure als carrers solet i trist .
Va passar un temps. Ja tenia 30 anys, tenia la seva professió, era part de l'Associació d'Ajuda a les Dones Maltratades ,i va tornar com havia promés. Aquell dia era una vegada més una nit molt freda .
Juan, el pare de Juanito, era un borratxo. Maltractava la seva dona i el seu fill. Marcèlia es prostituïa per falta de diners, ella faria qualsevol cosa per tal que Juanito no es quedés desnutrit. Ells vivien amb 15 dòlars a la setmana, tractaven d'estalviar per a tot.
Una matinada, Juanito es va despertar d'un sommi content ,i va anar corrents a l' habitació de la seva mare i va trobar que el seu pare li donava molts cops amb un pal a la seva mare. El podia veure des d'un foradet. Tot això el va fer quedar traumatitzat.
Ni el seu pare ni la seva mare el veurien mai més.El noi corria per les voreres plorant. Va passar una setmana en què Juanito pensava, meditava, plorava i al final va decidir anar a un col·legi públic perquè algun dia pugués tornar i empresonar el seu pare.
Juanito patia fred als carrers, malalties, però sempre sempre podia seguir avant amb la mateixa idea de tornar. Es va fer gran , va aprendre a sobreviure als carrers solet i trist .
Va passar un temps. Ja tenia 30 anys, tenia la seva professió, era part de l'Associació d'Ajuda a les Dones Maltratades ,i va tornar com havia promés. Aquell dia era una vegada més una nit molt freda .
1 comentari:
hola !!
bé al final e pogut acabar de llegir aquet text es que l'altre dia el professor va tancar el text cuan l'estaba llegint i em vaig quedar amb ganes de saber que pasaria amb Juanito.
M'agaradata aquet text pero es original, i amb tot aixo et dono un 10 !!!
Publica un comentari a l'entrada