En Joan

Hi havia una vegada un noi que es deia Joan. Tenia 13 anys. Vivia a l'Equador, tenia pares però no tenien diners, eren pobres. En Joan estudiava per la nit i pel dia treballava de treballar per poder pagar-se els estudis. Li agradava el futbol. Era bo jugant, i després de treballar hi practicava.
Un dia trobar una entrada d'un partit de futbol. Com que mai hi havia anat, estava molt content. El partit era un dissabte ales 9 del matí.
Va arribar el gran dia! va dir en Joan va anar al partit, va guanyar l'equip local. Ell estava content perquè mai havia anat a un partit com aquell. Va dir l'estadi era gran i els jugadors jugaven molt be al futbol.
D'altra banda, a l'escola no posava atenció, s'adormia. Resulta que li van detectar que
tenia anèmia. Els seus pares el renyien molt. Ell, cansat de tot, va decidir escapar-se de casa. Tot allò que havia guanyat en el treball ho va deixar per als pares ...
Al dia següent els pares es van despertar amb una nota ; a continuació es van a posar a plorar, però no es van posar a buscar-lo.
El nen es va buscar la vida com va poder així durant 2 anys.
En tot aquest temps la mare el trobava a faltar molt i va decidir anar a buscar-lo.El seu lloc habitual era prop d'un quiosc i en un barri pobre.La mare va
preguntar-li al quiosquer que si sabia alguna cosa del noi. Ell va respondre:
- Senyora ha arribat massa tard però ell ahir mateix va morir...
La mare no s'ho podia creure i pensava que era una broma.
- Perdó senyor, però no pot ser..
- Ho sento però sí.
- Com va morir? - va dir entre pors la mare.
- Fa 3 anys li van diagnosticar que tenia una anèmia severa i amb el poc que treballava no podia ni tan sols pagar-se el menjar. El que necessitava era menjar bé i sa. Però ell sabia que anava a morir i vostè vindria així que va deixar una carta.
Deia així
"Estimada mare,
Sabia que vindries. Tot aquest temps t'he estat esperant. T'has oblidat de mi i et perdono perquè així com la mort se'm emporta, tu em vas donar la vida i t'ho agraeixo molt .Sempre t'estimaré. I que sàpigues que mai et guardaré rancor."

JORDAN IZA