El somni de la Caroline

Diuen que la vida no és de color de roses i que els somnis, somnis són.

Això que contaré va passar en realitat, encara que al principi tot semblava un somni.
La gent diu que els somnis no es compleixen, però jo penso: per què no?
Fa temps, una noia anomenada Caroline es va ficar al llit pensant el que faria l'endemà. Dormint, el seu pensament va volar. Era un dia de pluja, molt fred .Era l'últim dia de curs, per tant ja no hi havia classe normal, però arribava el pitjor, les notes. Va arribar a l'institut tota mullada, i això que duia paraigües. Aquest dia, li anaven a donar una xerrada sobre tot el que havia passat durant el curs, i sense perdre temps, les seves qualificacions finals.
Ella pensava que no li n'anava a quedar cap, però quan la senyoreta Mirlán, la seva tutora, li va donar les notes, les va mirar i no s'ho podia creure, li n'havia quedat una!
Ella anà a parlar amb la seva tutora, però no podia fer res. Les seves amigues no s'ho creien i volien animar-la, però no ho van aconseguir. Sabia que al mes de juliol no podria anar a Camp Music, i que el seu somni que era cantar no es podria realitzar, ja que s'hauria de quedar a recuperar l'assignatura. Tampoc podria anar a Madrid, amb els seus pares. Segur que la castigarien i aquest estiu seria el pitjor de la seva vida.
Les seves amigues, Susan , Clara, Marta, Penélope, tenien clar que no podien deixar-la així i que havien de fer una mica per ella, ja que estaven molt unides.
Susan era l'atrevida, a la qual no li importava res, perquè sempre s'enfrontava a tot. Clara era la sensual, tots els nois es morien per ella. Marta era la intel·ligent, sabia molt de números, però també era divertida. Penélope era la més tímida, però que quan s'empipava, treia les seves armes. I la nostra Caroline, era la que sempre ho veia tot negatiu, tot i que podria ser positiu.
Aquell dia, Caroline, va marxar ràpidament cap a casa seva.
La mare va pujar a veure que li passava i li va dir:
- Que et passa filla?
- M'han suspès a Educació Física, tot i que m'he esforçat al màxim.
La mare va trucar a l' institut, però el professor d'Educació Física estava ocupat, per tant no podia fer res. La seva filla realment estava malament i li preocupava la seva actitud. Mentrestant, les amigues estaven a l' institut, pensant, en com podrien ajudar la seva amiga perquè no se sentís tan malament. Van decidir anar a buscar el professor al seminari, però només en van trobar un altre que els donava el crèdit d' "Expressa't". Li van preguntar pel professor d'Educació Física, ja que era molt amic d'ell, i els va contestar que encara seguia a l'institut, ultimant algunes coses.
Van anar a l'aula d'Educació Física i per sort el van trobar. Li van comentar el problema de la Caroline. Ell al principi no entenia res, però al llarg de la conversa es van adonar que tot havia estat un error. Estava aprovada amb un notable, per tant tot havia estat una confusió. Ell els va dir que de seguida la cridaria a casa i solucionarien el problema.
Susan, que era la més ràpida, va anar a casa de la Caroline i li ho va explicar tot a la seva mare i a ella. Llavors van anar a l' institut. El professor havia descobert el que havia passat i l'hi va comunicar. A secretaria havien canviat les notes amb les d'una altra noia, es van confondre amb els cognoms, ja que tenien els mateixos. Aquella noia era Sofia, una noia molt presumida, en resum, la més popular.
Caroline va donar les gràcies a les seves amigues, i els va agrair tot el que havien fet. Aquell dia, tot el que anava a ser negatiu es va convertir en positiu, i tot gràcies a les seves amigues. Va aprendre que cal mirar el costat bo de les coses, no el dolent.
Va arribar Juliol i per fi es va marxar a Camp Music, preparades per a fer noves experiències.
Uns nois es van acostar a elles, eren molt macos, s'anomenaven Pau, Manu, Diego, Miguel i Gonzalo. Es van fer molt amics.
S'acostava el final i havien de preparar una cançó per al concurs del Camp Music.
Al sortir a l'escenari Caroline es va sentir gran, al costat dels seus companys, estava fent un dels seus somnis realitat, cantar i que tanta gent l'escoltés. AL començar la cançó es va quedar bloquejada, Pau la mirava i li animava que seguís, llavors va agafar forces i va cantar. Just quan la cançó s'estava acabant, va agafar a en Pau i a l' ultima lletra li va fer un petó, va ser tan bonic, que la gent no parava d'aplaudir, va ser molt emocionant.
AL final van guanyar el concurs i es van dur la copa, totes van coincidir que havien estat les millors vacances de les seves vides.
A l'arribar a Barcelona, els pares l'esperaven per a marxar cap a Madrid, es va acomiadar de les seves amigues, per a passar un mes amb ells, que per temes de treball gairebé mai podien estar junts.
Va sonar el rellotge, es va despertar i llavors es va adonar que encara no s'havia acabat l' institut, tot havia estat un bonic somni.
Creieu que es farà realitat?