Tot va començar el 13 de febrer del 1989 a Guayaquil, a l'Equador. Va sen dues mares que es coneixien feia temps, perquè les seves familíes eren amigues. Estaven embarassades, i amb poc temps de diferència tindrien les seves filles. Van nèixer les dues noies, el mateix dia, a la mateixa hora i a l'hospital del centre.
A mesura que passava el temps, la Vanessa i la Tatiana anaven creixent fins que va arribar el moment d'anar al col·legi. Hi van començar i com eren amigues des d'abans, van anar juntes des del començament del curs.
Van anar passant els anys i van créixer seguint sent amigues. En arribar a l'institut van anar amb mes gent, però elles sempre estaven juntes. Una noia una de l'institut es va inventar que la Vanessa va parlar malament de la Tatiana, es van barallar.
Van passar uns dies. Elles tenien ganes de parlar-se, però la gent va seguir inventant coses. Fins que un noi va quedar amb les dues, sense que s'adonessin. Van parlar i es van adonar que tot el que van dir va ser una mentida, que a més a més es va anar allargant, i que va passar per tot l'institut. A mesura que va passar el temps, la Vanessa seguí igual que sempre, tranquil·la i estudiosa, i la Tatiana també com sempre, hiperactiva i sociable.
La Vanessa volia trobar feina per ajudar a la seva mare amb les despeses de casa, pagar la llum, l'aigua, tot...i com que no en trobava va haver de marxar a Barcelona, a Espanya. Allà tenia un amic que tenia una petita empresa.
Es va acomiadar de la Tatiana, de la seva mare i dels seus amics. Va arribar a Barcelona, i es es va posar a arreglar el tema de la targeta de residència que havia de fer per estar a Barcelona. Treballant a l'empresa no guanyava molt, peró sí el suficient per pagar l'habitació on vivia i enviar-li diners a la seva mare. Tot anava bé, fins que la Tatiana li va trucar un dia i li va dir que la seva mare estaba malalta, i que no la trucava per no preocupar-la. Havia estat ingressada a l'Hospital. La Vanessa va trucar la seva mare preguntant-li que passava.Després d'uns dies la Tatiana va trucar la Vanesa donant-li la noticia que la seva mare havia mort.
Vanesa es va assabentar i el primer que va fer va ser buscar un maleta i anar-se'n a comprar un bitllet per marxa a l'Equador, sense pensar en res. Va arribar, es va posar a plorar per no haver estat allà quan la seva mare estava malalta. Van passar dos dies i la van enterrar al cementiri. Després d'una setmana va voler comprar un bitllet per tornar a Barcelona i es va adonar que tenia la targeta de residència caducada. Va parlar amb els amics que tenia a Barcelona, amb un advocat, i li va dir que ella no podia entrar, perquè havia d'haver posat en marxa tot el que tenia que a veure amb la targeta, però que va sortir tan de pressa que no va poder fer res. Que ni tan sols va avisar, i que s'havia de quedar, perquè ya no podien fer res per ella.
Ella va parlar amb el seu amic i li va dir que li enviés tot el que era seu, per tenir-lo a casa de la seva mare, li va arribar tot després d'uns dies, i no va tenir més que quedar-se a l'Equador perquè no podia entrar a Espanya. Però ara, fins i tot és feliç i cada any li deixa una rosa blanca a la seva mare.
A mesura que passava el temps, la Vanessa i la Tatiana anaven creixent fins que va arribar el moment d'anar al col·legi. Hi van començar i com eren amigues des d'abans, van anar juntes des del començament del curs.
Van anar passant els anys i van créixer seguint sent amigues. En arribar a l'institut van anar amb mes gent, però elles sempre estaven juntes. Una noia una de l'institut es va inventar que la Vanessa va parlar malament de la Tatiana, es van barallar.
Van passar uns dies. Elles tenien ganes de parlar-se, però la gent va seguir inventant coses. Fins que un noi va quedar amb les dues, sense que s'adonessin. Van parlar i es van adonar que tot el que van dir va ser una mentida, que a més a més es va anar allargant, i que va passar per tot l'institut. A mesura que va passar el temps, la Vanessa seguí igual que sempre, tranquil·la i estudiosa, i la Tatiana també com sempre, hiperactiva i sociable.
La Vanessa volia trobar feina per ajudar a la seva mare amb les despeses de casa, pagar la llum, l'aigua, tot...i com que no en trobava va haver de marxar a Barcelona, a Espanya. Allà tenia un amic que tenia una petita empresa.
Es va acomiadar de la Tatiana, de la seva mare i dels seus amics. Va arribar a Barcelona, i es es va posar a arreglar el tema de la targeta de residència que havia de fer per estar a Barcelona. Treballant a l'empresa no guanyava molt, peró sí el suficient per pagar l'habitació on vivia i enviar-li diners a la seva mare. Tot anava bé, fins que la Tatiana li va trucar un dia i li va dir que la seva mare estaba malalta, i que no la trucava per no preocupar-la. Havia estat ingressada a l'Hospital. La Vanessa va trucar la seva mare preguntant-li que passava.Després d'uns dies la Tatiana va trucar la Vanesa donant-li la noticia que la seva mare havia mort.
Vanesa es va assabentar i el primer que va fer va ser buscar un maleta i anar-se'n a comprar un bitllet per marxa a l'Equador, sense pensar en res. Va arribar, es va posar a plorar per no haver estat allà quan la seva mare estava malalta. Van passar dos dies i la van enterrar al cementiri. Després d'una setmana va voler comprar un bitllet per tornar a Barcelona i es va adonar que tenia la targeta de residència caducada. Va parlar amb els amics que tenia a Barcelona, amb un advocat, i li va dir que ella no podia entrar, perquè havia d'haver posat en marxa tot el que tenia que a veure amb la targeta, però que va sortir tan de pressa que no va poder fer res. Que ni tan sols va avisar, i que s'havia de quedar, perquè ya no podien fer res per ella.
Ella va parlar amb el seu amic i li va dir que li enviés tot el que era seu, per tenir-lo a casa de la seva mare, li va arribar tot després d'uns dies, i no va tenir més que quedar-se a l'Equador perquè no podia entrar a Espanya. Però ara, fins i tot és feliç i cada any li deixa una rosa blanca a la seva mare.
LADY BAJANA. 2A
3 comentaris:
Primera!!
M'ha agradat molt el teu text perquè succeix en el nostre pais ECUADOR!!
adeu m'hen vaig!!
hola m'agrada molt el teu text de les dues dones , de segur que molta gent et deixara molts comentaris . adewww .
ola!!!!!q fot tiaaaaaaaaa
esta molt bonic el teu conte t'has inspirat lady jajajahosti tiaaaaaa jaajajajaxd pasate por el mio
Publica un comentari a l'entrada