L'amor precoç

De vegades a la vida s'ha d'aprendre que les coses no son com pinten. N'hi tampoc com vulguis. L'ideal és viure la vida el millor que puguis sense complicar-se el menys possible i passar-s'ho bé.

Jo ara que tinc tretze anys, i veig l'amor com una mica llunyà. És una de les coses per a la qual encara no estic preparada i que quan arribi desitjo que sigui una mica especial.Em sorprèn veure com molts nois i noies es prenen això com una diversió, i exposen el seu amor davant de tot el món, sense importar-los gens res, sense pensar si més no que moltes vegades pot resultar incòmode per a la resta. No veig adequat en segons quins llocs estar besant-se i enganxats com paparres. Cal ser un poc més discrets i respectar els demés. Aquests rotllos passatgers no condueixen a res, si ho fas per a conèixer noves experiències solament aconsegueixes un nom, el de noia fàcil, i tot això comporta a malentesos i a burles.

La meva conclusió és que en la vida hi ha un temps per a tot; sortir amb algú no et fa major de cop i volta, tot té les seves etapes i si les passes de llarg, després no les tornes a recuperar. Amb això no vull dir que hi estigui en contra de tot això, jo respecto l'opinió dels demés. Hi ha parelles que comencen molt joves, aconsegueixen crear una família, però aquests en són un mínim, la majoria de les vegades l'únic que ocasionen són problemes: deixadesa en els estudis, plors i també de vegades embarassos no desitjats que destrossen la vida de molts joves.

MIREIA RIBEIRO LÓPEZ